Aquest
cop no vam marxar gaire lluny del nostre entorn i vam visitar l’interessant
enclavament del Berguedà que és Espinalbet.
Hem
visitat en moltes ocasions aquest indret i sempre ens ha impressionat el lloc on
podia estar la torre que domina la capçalera de la riera de Metge.
Tret
dels arbres que tapen una part de la visió des de la plataforma ens permet
veure el proper santuari de Queralt, i l’església i possible castell, segons
noves excavacions, de Sant Pere de Madrona.
Pujant
per la carretera del santuari de Queralt cal agafar la cruïlla que porta fins
els Rasos de Peguera. A uns cinc km. trobem un trencall a mà dreta que, per una
carretera cimentada, passa per una sèrie de cases i una font, força coneguda
pels berguedans, portant-nos fins el conjunt format pel castell i l’església de
Sant Vicenç d’Espinalbet que juntament amb les quatre cases properes forma el
nucli del petit poblat. Són cases esparses disposades en replans al vessant de
la muntanya. També proper a l’església hi ha un antic cementiri.
Al 831 (o 839) el lloc d’Espinalbet figura a l'acta de
consagració de la catedral d'Urgell.
L’església
de campanar quadrat correspon a les obres fetes al s. XVIII i forma conjunt amb
l’edifici anomenat la Rectoria. Les proporcions d’aquest edifici, les restes de
muralles i la seva proximitat a la esplanada voltada de carreus i mirant a
llevant, dona peu per creure que és l’antic castell propietat de Guillem de
Berguedà. Possiblement es tractava d’una torre de defensa que controlava el
sector de Castellar del Riu i l’edifici annex. També podem creure que gran part
de les seves pedres han servit per edificar o reformar l’església i altres
edificacions.
Guillem
de Berguedà en el seu testament de 25 d’abril de 1187 deixa al seu germà
Berenguer en altres:”et kastrum de
Espinalbeto icum illorem pertinenciiis” i reconeix tenir-lo en feu del rei
d’Aragó. No hi ha més dades però
segons opinió de Martí de Riquer aquest edifici són les restes del castell del
trobador.
L’església,
segons dades d’CR. perquè no hem pogut accedir-hi, és d’elements barrocs i
neoclàssics feta a finals del s. XVII i inicis del s. XVIII en substitució de
l’anterior també dedicada a Sant Vicenç. És de construcció senzilla d’una sola
nau, presbiteri quadrat i capelles laterals. El parament és de pedres sense
treballar disposades en filades i unides amb morter. Les cantonades són ben
escairades i fetes en pedres de mida gran.
Trobem
documentada l’antiga església de Sant Vicenç al s. XII quan la família
vescomtal del Berguedà hi cobrava els delmes. Fou església parroquial durant
l’època medieval segon ho confirma la visita al deganat de Berga l’a. 1312.
Actualment
es realitzen unes obres de reforma de la Rectoria.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada