dimecres, 24 de juliol de 2013

SANT CLIMENT D'ÚRUS. URÚS. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA.

Crònica de la nostra visita a l’església de Sant Climent d’Urús. Una vegada travessat el túnel del Cadí vam girar en la primera bifurcació en direcció a Alp-Puigcerdà. El primer poble que es troba a mà dreta és Urús i en el centre hi ha la bonica església de Sant Climent.


Urús com molts pobles de la Cerdanya ha estat renovat quasi totalment i avui en dia les seves teulades de llicorella brillen al sol com un mirall.

El municipi d'Urús ocupa una extensió de 17,60 km². Fou anomenat Grus el 1933 atenent a la pronúncia local; rebutjada aquesta, potser hauria estat més adequada l'adopció de la grafia Orús, profusament documentada i que ha esdevingut cognom indicador de procedència.

El rei Lluís, tal com havien ordenat els seus predecessors Carles i Ludovic en els anys 768 i 844, confirmà al Monestir de Cuixà, entre d'altres possessions, el poble d'Urús.

Urús, documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (Oruz), sembla que era un predi de procedència fiscal i com a tal pertanyia als comtes de Cerdanya. Era una de les parròquies pertanyents al bisbat d'Urgell quan es consagrà la catedral de La Seu al segle IX. El 965 va ser donat al monestir de Sant Miquel de Cuixà pel testament del comte Sunifred.

Aquest alou d’Urús, que en endavant i fins a la fi de l’Antic Règim restà vinculat a Cuixà, s’estenia aproximadament pel territori que constitueix el terme municipal actual, puix que a llevant confrontava amb Tartera i Das, a migdia arribava fins al Monte Calvo (que sembla que és la Tosa) i el collum Garrexer (coll de Jou); per ponent limitava amb Pedra i amb el coll d’Asino Mortuo.

El 1198 els exèrcits del comte de Foix i Arnald de Castellbó, entre les seves malifetes a Cerdanya inclogueren a aquesta església.

L'any 1285, el Pavorde de Cuixà ven per un esplet tots els censos, tercis, quarts i rèdits que dit monestir té i rep a la Torre de la Vall d'Urús per 56 modis de forment.

L’actual església és d’origen romànic i va ser consagrada l’any 1037. Està formada per una llarga i espaiosa nau flanquejada per quatre capelles laterals, una de les quals ha estat considerablement reduïda. Les capelles laterals del costat de l'altar formen una volta d'arestes, en el centre de la qual s'hi troba una clau de volta rodona.

La porta d'entrada és de mig punt i està datada del 1652. És senzilla i sense cap mena de decoració.
El campanar s'aixeca enganxat al costa nord de l'església, tocant la façana principal. El sostre és piramidal de pedra ben tallada.

A la seva façana exterior nord, a l'altura del primer pis, hi ha un escut episcopal.

L'altar forma un hemicicle ample. Cal destacar les làpides i inscripcions situades al corredor, i en el segon esglaó, segons notes complementàries.


La festa major del poble se celebra a l’agost, i al novembre hom celebra la festa petita de Sant Climent, patró del poble.

Al Museu Diocesà d’Urgell es conserva un vericle ( petit estoig per a posar-hi l'hòstia, format per dos cercles de vidre envoltats d'un marc d'or, que hom col·loca al centre de la custòdia) del segle XVIII procedent d’aquest temple.

Sant Climent d'Úrus és una església protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur. 
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada