TERRES DE L’ALT URGELL.
Crònica
de la sortida a la recerca del santuari del Boscalt, prop d’Ansovell, del qual
havíem rebut notícia en una visita al poble de Cava a la recerca d’un camí de
muntanya. El santuari de la Mare de Déu de Boscalt es troba a un quilòmetre del
poble d'Ansovell, en el municipi de Cava.
Les primeres notícies que es tenen de l'església de Boscalt són del segle XIII a partir d'algunes deixes testamentàries. Segons una llegenda recollida al segle XVII l'origen del santuari vindria donat per una imatge de la Mare de Déu trobada per un pastor sota d'un boix molt gran que està al costat de l'església. En els voltants del santuari es pot veure un magnífic boix de més de dos cents anys.
Del
santuari, segons una notícia del 1558 en tenien cura els frares dominics. Al
segle XVIII a més de l'altar de la Mare de Déu n'hi havia un dedicat al Sant
Crist i un altre a Sant Antoni Abat.
Al
segle XIX amb la desamortització de Mendizábal només van quedar amb mans de l’Església,
l'església i el campanar. L'any 1855 la resta de dependències van passar a ser
propietat de l'Estat que ho va vendre en subhasta a tres particulars al 1868.
Durant
la Guerra Civil es van destruir i incendiar els altars i els objectes de culte.
El mal estat de l'edifici va propiciar l'enderroc del cor, el primer arc i dos
trams de teulada actualment ha estat tot reconstruït.
L'església
del santuari té una sola nau, amb capçalera plana orientada al nord-oest. La
coberta és de doble vessant amb encavallades de fusta.
La
nau es troba dividida en tres seccions per dos parells de pilastres. Sembla que
aquestes inicialment suportaven dos arcs diafragma, dels quals en queda un
pròxim a l'altar així com l'arrencada de l'altre.
La
capçalera que pren forma de fornícula a l'interior comunica amb la nau
mitjançant un arc de mig punt. A ambdós costats de la nau s'obren dues capelles
poc profundes a través d'un arc mig punt. En el mur oriental hi ha una finestra
de doble biaix que està cegada.
La
part alta dels paraments interns estan arrebossats amb morter de calç i
emblanquinats, mentre que la resta està en pedra vista. S'accedeix a l'església
per un portal, situat al sud-est, d'arc de mig punt adovellat, el qual està
coronat per un ull de bou.
El
parament extern, sense obertures, és de reble amb carreus toscament desbastats
a les cantonades. El campanar en forma de torre està adossat a la capçalera. A
les cares nord i sud té sengles finestres d'arc de mig punt. La coberta és de
teula a doble vessant. Per la seva aparença robusta recorda al campanar de Sant
Climent de Cava. Al sector oriental hi ha les antigues dependències dels
ermitans i els allotjaments dels peregrins.
Antigament
s’hi situa en la casa annexa, a l’actualitat ocupada per particulars, una
comunitat religiosa. Més tard, la comunitat va deixar pas a ermitans durant
molts anys.
Per
aquest indret passava el camí cardoner, una via de comunicació por on es transportava
la sal de les mines de Cardona cap a les grans zones de la Cerdanya i el
Conflent, on el bestiar en consumia en grans quantitats. També sembla haver
hagut explotacions de ferro (mina dels sarracenos?)
El
paisatge és fabulós mentre puges veus les vessants del poble i a l’altre cantó
de la vall el poble de Cava. Des del santuari divises les valls que davallen
cap a la Seu.
La
imatge feta en fusta sense policromar és obra de l’escultor andorrà Sergi Mas.
De factura contemporània, no oblida però, els seus orígens romànics.
La
Mare de Déu és molt venerada i s’hi acumulen molts vots d’any en any. El primer
diumenge del mes de maig hi ha la processó dels vots del poble que puja fins al
santuari resant durant el camí.
Des
d’antuvi el 8 de setembre, si escau en diumenge, o en tot cas el primer
diumenge de setembre es celebra l’aplec que és molt assenyalat i visitat per
persones de tota la contrada.
El
santuari va ser un dels indrets on es va rodar la pel·lícula Solitud, basada en
l'obra de Víctor Català.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada