dissabte, 6 de juliol de 2013

SANT MIQUEL I SANT JOAN BAPTISTA DE LA MOSQUERA. ENCAMP. ANDORRA.

PETJADES DAMUNT DE TERRA ANDORRANA

En la nostra actual visita a terres andorranes vaig complir un desig que feia temps que romania dintre meu tornar a visitar l’església de Sant Miquel a Encamp.

 
La primera vegada que vaig entrar fa molts anys va sorprendrem la quantitat de fidels que assistia a la celebració eucarística i malgrat em van impressionar les seves pintures i el goig que feia el seu interior no era el moment d’estar donant voltes mirant a dret i esquerra. Aquest cop durant la setmana si vam poder guaitar i veure-la per dintre gràcies a l’atenció del magnífic guia del Museu Casa Cristo.

La Mosquera junt a Encamp, Tremat, les Bons i la Vila era un dels cinc pobles que formaven la parròquia actualment, menys la Vila, concentrats i formant el nucli d’Encamp.
 
De fet, la Mosquera va ser el poble que va donar origen, vida,  a la parròquia d’Encamp. La Mosquera encara manté viva la seva identitat. Això sí, diluïda en el centre històric parroquial. ISant Miquel, l’església, n’és l’epicentre. Un temple senzill, però curiós. Curiós com a sinònim de bell.
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aquesta capella, possiblement d'origen romànic, va ser profundament reformada en un moment que es desconeix.

Església sufragània de la parroquial d’Encamp que probablement data del final del segle XVI (data d’instal·lació del retaule), i que apareix per primera vegada al registre parroquial l’any 1611. L'edifici original va ser ampliat l'any 1769.
 
És una església de planta rectangular i d’estructura molt senzilla parcialment excavada a la roca (sector sud). Els murs de la capella són de pedra lligada amb morter de fang i una part està relligada amb ciment. L’aparell és de rocs més gran alguns cops i més petits d’altres. A ull nu, murs afegits. Parets mesclades per esdevenir el temple del que al seu dia va ser un poble.

Una de les façanes està rebaixada per deixar més pas lliure al carrer. La porta es troba a la façana nord-est, on també hi ha dues petites obertures rectangulars de poc més d’un pam.
 

A la façana principal, a la part baixa, hi ha dues finestres rematades amb un arc rebaixat fet de pedra tosca i, per damunt, n’hi ha una altra de rectangular.

Sobre el mur de la façana principal (nord-oest) s’alça un campanar d’espadanya d’arc de mig punt. Mentre que la coberta és de fusta i llosa i s’estén a les dues aigües.

A l’interior, la coberta de la nau és de volta escarsera, tret de l’absis que és de volta de canó. El soler i part de les parets estan revestits de fusta.

A l’altar major es conserva un retaule semicircular sobre fusta de començaments del barroc, amb dues imatges i un conjunt de taules pintades, dedicat a sant Miquel Arcàngel i a sant Joan Baptista, patrons del poble de la Mosquera.
 

Està representat el bateig de Jesús en el riu Jordà i la decapitació de Sant Joan Baptista.   

Al centre trobem dues fornícules amb els sants titulars: Sant Miquel que venç al diable i Sant Joan Baptista (amb el llibre i el xai). de Sant Joan Baptista. Al costat d'estos hi ha una escena de la vida de cada Sant. A sobre trobem un Calvari i dues escenes més, relatives a la vida dels sants titulars. 

A la part inferior, a manera de predel·la, hi ha tretze petites taules dels dotze apòstols i Crist (al centre), amb els respectius noms en llatí, sota. (Aquest és un dels pocs retaules en què apareix Judes Iscariot, i no el seu successor: Matías.)

També hi ha una bona talla policromada del Sant Crist del XVII.

Al segle XIX, la decoració interna de la capella fou modificada i el pintor Josep Oromí de la Seu va fer-hi unes pintures murals. Es tracta d’un tremp damunt de guix. Els motius, són senzills en l’absis i més treballats a la volta, representen la Transfiguració de Crist. Com és habitual en aquest artista, la composició de les pintures integra l’altar barroc en un conjunt escenogràfic dominat pels tons ocres.

La volta de la nau està decorada amb un fresc del segle XIX on apareixen Jesús, Elies i Moisès amb les taules dels deu manaments. Cal destacar que falta el sisè. 

El 1974 es va refer la teulada i el 2006 es van restaurar per darrer cop les pintures de Josep Oromí.

L’església de Sant Miquel i Sant Joan Baptista de la Mosquera està inventariada com a Bé d’Interès Cultural.

Sincerament ens van encantar veure-la de nou.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.




Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada