Baixàvem per la pista de terra
des del refugi de Prat d’Aguiló i vam trobar-nos el cementiri de Montellà i
enmig l’edifici ben conservat i reformat de Sant Genís que actualment és l’església del fossar.
Sant Genís era l’antiga
església parroquial del poble de Montellà. Ja citada el 839 amb el nom de Monteliano en l’Acta de Consagració de
la Seu d’Urgell.
De nau única és coberta amb
una volta d’arc ogival. L’actual coberta, amb torratxa quadrada és fruit d’una
reforma del segle XVII.
La part millor conservada és
l’absis, datat del segle XII, que presenta una petita finestra en el seu centre
de doble esqueixada i cobert amb lloses.
Durant la segona meitat del segle
XVIII van realitzar-se reformes allargant la nau i reforçant els mur laterals.
En allargar la nau per la part dels peus del temple i a causa del terreny, es
van haver de construir uns graons de baixada a l’entrada de l’església.
L’any 1790 es va realitzar per
l’altar major un retaule barroc de fusta daurada, amb advocació a la Mare de
Déu del Carme. En la part dels peus de la nau hi ha un cor d’obra.
En la part superior hi ha una
petita torre de planta quadrada i construcció de pedra d’un sol cos amb vitralls
al quatre costats, a mode de llanterna.
La porta d’entrada esta
formada per dues arquivoltes d’arc apuntat. Els fulls de fusta de la porta
conserven nombroses peces de ferro forjat, la majoria amb forma d’espirals.
A la façana hi ha un òcul amb vitrall.
Impressionen els voltants de
l’església, l’aspecte acurat del recinte amb herba verda, i les creus de pedra.
Aprofitant-me els nous mitjans
incloc una fotografia de l’interior de l’església treta d’un arxiu d’internet
ja què el difícil és accedir a dintre dels temples i aquest crec que mereix la
pena veure’l.
L’església de Sant Genís de
Montellà és considerada com a Bé Cultural d’Interès Local.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada