El monestir de Santa Maria de
Serrateix va ser fundat al segle X, gaudint de la protecció del comtes de
Cerdanya i dels senyors del Berguedà.
L’any 941 apareix documentat per primera vegada el monestir en dues donacions de terres que els esposos Auderic i Ermúncia i Onofre i Guinedella, aquests darrers vescomtes del Berguedà.
La fundació oficial del monestir
va tenir lloc el 977. El principal impulsor va ser el comte de Cerdanya i senyor
d’aquestes terres, Oliba Cabreta, que el va dotar amb diverses propietats.
A cavall entre el segles XI i XII,
es va construir una tercera església, ja d’estil romànic (1077-1126) que és l’actual.
El Monestir tenia possessions a
Serrateix, Viver, Castelladral, Avià, Alpens, Matamala i la Cerdanya
principalment.
Al llarg de la seva història el
monestir acumular un extens patrimoni i les seves rendes li van permetre fer
importants obres arquitectòniques des de la seva fundació fins el segle
XIX.
Aquesta església romànica és una
espaiosa construcció de creu llatina amb una sol nau i tres absis; avui només
es conserva l´absis principal semicircular, decorat a l’exterior amb arcuacions
cegues i bandes llombardes. La coberta és de volta apuntada reforçada amb arc
torals.
Sota el creuer hi ha una cripta.
El campanar, a ponent, és una
torra massissa del segle XIV. El rei Pere el Cerimoniós, manà aixecar-la per a
la defensa del lloc, i s’ha convertit en l’element emblemàtic del Monestir. D’aquest
segle són també el palau abacial, el patí i la torre.
Els segles XIV i XV foren temps
difícils amb fams, pestes, guerres, que deterioraren les edificacions.
Al segle XVIII s’efectuaren
importants obres de remodelació: les absidioles semicirculars que flanquejaven
l’absis van se substituïdes per les actuals capelles quadrades; es va fer nova
la porta d’entrada, s’enguixà la nau i es decorà tota l’església amb elements
neoclàssics.
El claustre gòtic va ser
substituït a finals del segle XVIII per l’actual, d’estil a cavall entre el
barroc i el neoclàssic. Forma un conjunt harmoniós i d’una serena bellesa. És
poc habitual trobar-ne en monestirs benedictins i per tant constitueix un dels
elements d´interès.
El 1835 fou suprimit el cenobi
arran de la Desamortització. Ha continuat subsistint com a simple parròquia
fins avui.
L´any 1936, al inici de la Guerra
Civil, el Monestir fou saquejat i incendiat. Van desaparèixer els retaules, cal
destacar els dels Sants Màrtirs i del Roser, el mobiliari i els objectes
litúrgics de l’església. El foc va enrunar les dependències monàstiques de les
ales est i sud del claustre.
Després de la guerra civil només
es va poder refer l’església i la rectoria. L’any 1950 la Diputació de
Barcelona hi va dur a terme algunes obres de restauració.
El 1977, arran de la celebració
del mil·lenari de la seva fundació, va sorgir el Patronat d’Amics de Serrateix
per vetllar pel monestir i aconseguir la seva restauració.
El conjunt va ser declarat Bé Nacional d’Interès Cultural l’any 1999.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada