dijous, 25 de juliol de 2013

MONESTIR DE SANTA MARIA DE SERRATEIX. VIVER I SERRATEIX. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA.

El monestir de Santa Maria de Serrateix va ser fundat al segle X, gaudint de la protecció del comtes de Cerdanya i dels senyors del Berguedà.


L’any 941 apareix documentat per primera vegada el monestir en dues donacions de terres que els esposos Auderic i Ermúncia i Onofre i Guinedella, aquests darrers vescomtes del Berguedà.

La fundació oficial del monestir va tenir lloc el 977. El principal impulsor  va ser el comte de Cerdanya i senyor d’aquestes terres, Oliba Cabreta, que el va dotar amb diverses propietats.

A cavall entre el segles XI i XII, es va construir una tercera església, ja d’estil  romànic (1077-1126) que és l’actual.

 
El Monestir tenia possessions a Serrateix, Viver, Castelladral, Avià, Alpens, Matamala i la Cerdanya principalment.
 

Al llarg de la seva història el monestir acumular un extens patrimoni i les seves rendes li van permetre fer importants obres arquitectòniques des de la seva fundació fins el segle XIX. 

Aquesta església romànica és una espaiosa construcció de creu llatina amb una sol nau i tres absis; avui només es conserva l´absis principal semicircular, decorat a l’exterior amb arcuacions cegues i bandes llombardes. La coberta és de volta apuntada reforçada amb arc torals.  

Sota el creuer hi ha una cripta. 

El campanar, a ponent, és una torra massissa del segle XIV. El rei Pere el Cerimoniós, manà aixecar-la per a la defensa del lloc, i s’ha convertit en l’element emblemàtic del Monestir. D’aquest segle són també el palau abacial, el patí i la torre.
 

Els segles XIV i XV foren temps difícils amb fams, pestes, guerres, que deterioraren les edificacions.

Al segle XVIII s’efectuaren importants obres de remodelació: les absidioles semicirculars que flanquejaven l’absis van se substituïdes per les actuals capelles quadrades; es va fer nova la porta d’entrada, s’enguixà la nau i es decorà tota l’església amb elements neoclàssics. 

El claustre gòtic va ser substituït a finals del segle XVIII per l’actual, d’estil a cavall entre el barroc i el neoclàssic. Forma un conjunt harmoniós i d’una serena bellesa. És poc habitual trobar-ne en monestirs benedictins i per tant constitueix un dels elements d´interès. 
 

El 1835 fou suprimit el cenobi arran de la Desamortització. Ha continuat subsistint com a simple parròquia fins avui. 

L´any 1936, al inici de la Guerra Civil, el Monestir fou saquejat i incendiat. Van desaparèixer els retaules, cal destacar els dels Sants Màrtirs i del Roser, el mobiliari i els objectes litúrgics de l’església. El foc va enrunar les dependències monàstiques de les ales est i sud del claustre. 

Després de la guerra civil només es va poder refer l’església i la rectoria. L’any 1950 la Diputació de Barcelona hi va dur a terme algunes obres de restauració. 

El 1977, arran de la celebració del mil·lenari de la seva fundació, va sorgir el Patronat d’Amics de Serrateix per vetllar pel monestir i aconseguir la seva restauració.  


El conjunt va ser declarat Bé Nacional d’Interès Cultural l’any 1999. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.                                      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada