TERRES DE BAIXA CERDANYA.
En la nostra sortida marxarem
a Lles de Cerdanya. Vam aparcar el cotxe a cal Jan. Aleshores, caminant creurem
el pont sobre el riu i seguim la nostra marxa en direcció nord. Poc després creuem
la porta metàl·lica d’accés a la vall de la Llosa i una estona més tard veiem
davant nostre els murs del castell i l’ermita de la Llosa.
Creuem els ponts de fusta que
travessen el riu i passant els prats entremig de vaques i cavalls enfilem la
rampa de pujada que ens porta dalt del penyal rocallós.
La capella va ser venuda l’any
1244 amb el castell per Dalmau de Sant Martí a Ponç de Vilanova, bisbe
d’Urgell.
Pugem primer fins a les runes
properes de l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels de la Llosa. La vegetació ha
envaït el recinte. Hi ha una porta feta amb pedres de la mateixa construcció i
una biga de fusta que separa dues parts de l’església i en la part de l’absis
queda com un petit aixopluc.
L’enrunada ermita fou
l’església parroquial del terme de la Llosa i era dedicada a Santa Maria. Entre
els anys 1312 i 1314 consta la visita feta a l’eclessia Ste. Marie de la Loça pels delegats de l’arquebisbe de
Tarragona.
Edifici de planta rectangular
amb la volta esfondrada. Conserva dos arcs lleugerament apuntats. Sota d'ells
s'hi aixeca una paret feta amb pedra seca en la qual hi ha una obertura
rectangular amb llinda de fusta. El mur de migdia dóna a la part més escarpada
del turó on està situada la capella, i en ell es troba una finestra d'arc de
mig punt i una espitllera. Al mur de l'est (capçalera) hi ha dues finestres
tapiades. Al nord no hi ha cap obertura i a ponent no queda mur.
La tipologia de l’ermita és
força singular i fa pensar en les esglésies de planta rectangular, sense
santuari diferencial que es troben a la Garrotxa o l’Empordà.
Acabem ràpidament de veure el
poc que hi ha a veure i ens desplacem fins les també runes del castell.
El castell de la Llosa segons
dades pertany a època romànica. En principi potser fos un castrum que guardava la ruta del Pirineu.
Malgrat tot, dalt del puig
devia ser difícil d’atacar rodejat com és de carenes.
.JPG)
Ens sorprèn una porta d’accés
amb arcada a peu pla que comença a mostrar senyals de decadència i entrem per
ella a la part interior del castell coberta també de plantes i arbres. Difícil
és mesurar la realitat del que podia haver estat el castell. Uns murs, unes
finestres i poca cosa més.
Actualment són únicament unes
restes notables de murs al costat de l’església.
El castell devia ser de planta rectangular de 24x9 m. i
s’han conservat dos panys de paret d’uns murs de 1,2 m. En un d’ells hi ha
finestres espitlleres. L’espai i la disposició interior és difícil d’esbrinar.
La porta situada a migjorn
d’arc de mig punt i dovelles poc retallades.
El castell està declarat com a
Bé Cultural d’Interès Nacional des de
l’any 1949.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada