dissabte, 20 de juliol de 2013

CONJUNT DE LA LLOSA. LLES DE CERDANYA. BAIXA CERDANYA

TERRES DE BAIXA CERDANYA.

En la nostra sortida marxarem a Lles de Cerdanya. Vam aparcar el cotxe a cal Jan. Aleshores, caminant creurem el pont sobre el riu i seguim la nostra marxa en direcció nord. Poc després creuem la porta metàl·lica d’accés a la vall de la Llosa i una estona més tard veiem davant nostre els murs del castell i l’ermita de la Llosa.


Creuem els ponts de fusta que travessen el riu i passant els prats entremig de vaques i cavalls enfilem la rampa de pujada que ens porta dalt del penyal rocallós.

La capella va ser venuda l’any 1244 amb el castell per Dalmau de Sant Martí a Ponç de Vilanova, bisbe d’Urgell.

Pugem primer fins a les runes properes de l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels de la Llosa. La vegetació ha envaït el recinte. Hi ha una porta feta amb pedres de la mateixa construcció i una biga de fusta que separa dues parts de l’església i en la part de l’absis queda com un petit aixopluc.

L’enrunada ermita fou l’església parroquial del terme de la Llosa i era dedicada a Santa Maria. Entre els anys 1312 i 1314 consta la visita feta a l’eclessia Ste. Marie de la Loça pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona.

Edifici de planta rectangular amb la volta esfondrada. Conserva dos arcs lleugerament apuntats. Sota d'ells s'hi aixeca una paret feta amb pedra seca en la qual hi ha una obertura rectangular amb llinda de fusta. El mur de migdia dóna a la part més escarpada del turó on està situada la capella, i en ell es troba una finestra d'arc de mig punt i una espitllera. Al mur de l'est (capçalera) hi ha dues finestres tapiades. Al nord no hi ha cap obertura i a ponent no queda mur.

La tipologia de l’ermita és força singular i fa pensar en les esglésies de planta rectangular, sense santuari diferencial que es troben a la Garrotxa o l’Empordà.

Acabem ràpidament de veure el poc que hi ha a veure i ens desplacem fins les també runes del castell.

El castell de la Llosa segons dades  pertany a època romànica. En principi potser fos un castrum que guardava la ruta del Pirineu.

Malgrat tot, dalt del puig devia ser difícil d’atacar rodejat com és de carenes.


Ens sorprèn una porta d’accés amb arcada a peu pla que comença a mostrar senyals de decadència i entrem per ella a la part interior del castell coberta també de plantes i arbres. Difícil és mesurar la realitat del que podia haver estat el castell. Uns murs, unes finestres i poca cosa més.

Actualment són únicament unes restes notables de murs al costat de l’església.

El castell  devia ser de planta rectangular de 24x9 m. i s’han conservat dos panys de paret d’uns murs de 1,2 m. En un d’ells hi ha finestres espitlleres. L’espai i la disposició interior és difícil d’esbrinar.

La porta situada a migjorn d’arc de mig punt i dovelles poc retallades.

El castell està declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional des de  l’any 1949.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada