dijous, 4 de juliol de 2013

SANT ANDREU D’ANDORRA LA VELLA. ANDORRA.

PETJADES DAMUNT TERRA ANDORRANA.

Tot i que en l’actualitat ha quedat absorbida pel nucli urbà d’Andorra la Vella, Sant Andreu era en origen una capella aïllada, situada per sobre d’unes feixes arran de l’antic camí ral que anava d’Andorra la Vella vers la vall del Valira del Nord.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
D’origen romànic, ha sofert moltes transformacions al llarg del temps. A mitjans del segle XX estava en estat ruïnós i va ser totalment reformada en els anys seixanta.
 
Els elements que fan creure que possiblement ens trobem davant un temple romànic  són. De una banda l’orientació, així com la situació de la porta antiga, amb un arc de mig punt, a la paret de migjorn vora els peus de la nau.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Té una nau única rectangular, amb absis semicircular orientat vers l’est. A l’exterior els murs són a pedra vista i estan constituïts per carreus irregulars.

Actualment té dues portes d’entrada, una a migjorn i l’altra a ponent; aquesta és la que s’utilitza actualment i és de factura contemporània. Està protegida per un porxo de coberta a dues vessants, suportat per pilars de secció quadrada.

La coberta de la nau és a dues vessants, mentre que la de l’absis té forma de mig con. Per sobre del mur que separa la nau de l’absis s’alça un petit campanar d’espadanya.

Per l’interior la coberta és plana, de fusta, i està dissimulant l’estructura d’encavallades de fusta, mentre que l’absis està cobert per un quart d’esfera. La nau i l’absis estan separats per un arc triomfal lleugerament apuntat. El soler de l’absis està aixecat per dos graons.

L’interior de la nau està decorat amb pintures murals de l’artista Carme Mas.

Des de l’any 1922 es conserva al Museu Episcopal de Vic una lipsanoteca que podria pertànyer a aquesta església. Ës tracta d’una peça molt senzilla segurament datada al segle XII.

Des de l’any 2003 l’església de Sant Andreu està inventariada com a Bé d’Interès Cultural.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada