dimecres, 10 de juliol de 2013

CASTELL I PRIMERA ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE PUIGBÒ II. GOMBRÈN. RIPOLLÈS.

TERRES DEL RIPOLLÈS.

Una vegada donada la volta a la segona l’església de Sant Martí de Puigbò, aleshores no ho sabíem, els nostres ulls van albirar una torre de guaita i ens hi vam apropar a veure que era. Actualment talen els arbres de tot l’entorn i deixa entreveure les diferents parts de l’edificació. Damunt del turó sobre el marge esquerra de la riera de Puigbò es troben les restes d’una fortificació, amb una torre mig aixecada, restes de murs i dependències. L’estat de les restes del conjunt de Puigbò fa que haguem de parlar més d’un jaciment arqueòlogic que no pas d’un edifici en ruïnes. Antigament era el castell i torre de Puigmal. Adossada al mur del castell hi ha les restes de la primitiva església.

 
Segons el diccionari Alcover Moll –mal- podia ser un  nom provinent d’arrel romana amb el significat de pedra o muntanya, que vindria a redundar a puig de la muntanya. A l’a. 1140 existia amb el nom de Sant Martí de Puigmal que canvia pel de Puigbò al s. XIII. 

 
S’ha conservat documentació de venta d’una terra que hi hagué l’a. 905 a la anomenat “territori Transmonta”, que segurament aleshores era del comtat de Cerdanya “al terme de la vil·la de “Pago Mala”, segurament Pugo Malo”. Aquest indret a l’Atlas Històric de Catalunya han cregut que devia correspondre al lloc de Puigbò. Que l’alta Edat mitjana era anomenat Puigmal. Aquesta terra era venuda per un matrimoni que l’havia adquirida per aprisió i la compra un altre matrimoni.  

L’abat de Ripoll, Ramon de la Farres a mitjans s. XIV (a. 1363) compra el castell de Puigbó, el de la Rosa de Barberans i el de la Guàrdia de Ripoll al rei Pere III el Cerimoniós per 6000 lliures. Encara al s. XVII Puigbò era part de l’abadiat de Ripoll.  

Les escasses restes de l’església deixen entreveure que tenia una capcelera de tres absis en trèvol i possiblement sense cúpula, similar a Sant Pere de Mongrony. Per la estructura de l’aparell i les proporcions de l’absis conservat cap creure sigui una construcció del segle XI. Per tant la seva edificació va ser posterior al castell.  

Quan vaig començar a buscar dades de tot el conjunt de la fortificació, de l’església antiga, de les dependències del castell i del possible poble vaig trobar la descripció del retaule de Sant Martí.  

Aquest retaule actualment al Museu Episcopal de Vic és una pintura al tremp sobre fusta d’alba i de pi de 97x123x6 cm. Realitzat pels Tallers de Vic en el primer quart del s. XII. No vull donar una explicació detallada ja què hi ha molts elements a considerar i seria copiar purament tots uns estudis fets per persones capacitades però si teniu ocasió val la pena visitar el Museu Episcopal de Vic.

 
Només vull dir que la franja horitzontal del retaule té una inscripció en llatí traduïda per M. Gros que diu: “Per haver estat generós amb el pobre a la terra, ara Martí viu al cel” 

Però aprofitant-nos de la tècnica moderna us incloem una fotografia del retaule perquè el valoreu, particularment m’encanta veure’l. El Museu té una sala molt completa dedicada al Romànic i altres estils. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada