TERRA BERGUEDANA.
Aquest cop els nostres passes
ens conduïren a visitar Santa Magdalena de Faia i donar un cop d’ull a la resta
del conjunt, la torre i la masia.
Parlar de Santa Magdalena de
Faia, una petita capella, i el seu entorn, la torre de Faia i la masia del
mateix nom és parlar de runes i oblit. La capella és manté dempeus, almenys la
seva aparença exterior, dintre tot és desfet i no vull parlar del seu estat de
neteja, tot podridura.
La torre també és una ruïna i
la masia parets desfetes, trencades que no mostren res de la riquesa d’un
moment determinat. Segons notícies darrerament s’hostejà una persona que encara
ho va malmetre més tot el que pugues tindre el més mínim valor.
El lloc és documentat des del
983 i les notícies s'allarguen durant tota l'època medieval. Des del 1254 és
documentada la família Faia, llinatge que es perd a finals del segle XIV. Fou
Berenguer de Faia qui molt possiblement féu bastir la torre i l'església
romànica de Santa Magdalena.
En aquest moment s'inicià la
genealogia d'una família de cavallers que ostentaren importants càrrecs a la
baronia de Pinós. Al segle XIV els Faia s'emparentaren amb els Estasèn i al segle
XV, amb els Badia.
La torre és una fortificació
del segle XIII de planta quadrada i tres nivells. El parament és a base de
petits carreus desbastats, disposats en filades i units amb morter. Conserva
bona part de les obertures espitllerades obertes a la façana de migdia i
tramuntana.
Tot i que la torre fou
adaptada en temps moderns, probablement entre els segles XVI o XVII, per a usos
agrícoles i ramaders, fou des del moment mateix de la seva construcció,
habitatge i residència dels senyors de Faia.
Fruit de les reformes és la
petita porta amb llinda de fusta oberta al mur de tramuntana, així com la
teulada a dues aigües de teula àrab i les últimes filades dels murs de migdia i
tramuntana. La porta d'accés és de petites dimensions, amb llinda de fusta i
muntants de pedra monolítics
La masia també la trobem
esmentada en el fogatge de 1553. L'actual construcció, però, és una obra de
finals del segle XVIII o inicis del segle següent. Masia construïda en diverses
etapes a partir d'un cos d'estructura clàssica cobert a dues aigües amb teula
àrab.
Al segle XVII era propietat
dels senyors del castell de Roset que hi tenien pagesos emfiteutes, els quals
ja deurien haver habitat la masia veïna.
Possiblement del XVIII o
principis del XIX s'amplià per una nova campanya; es tracta d'un cos de planta
rectangular adossat al mur de ponent amb una galeria d'arcs i finestres
quadrades emmarcades amb obra vista; la construcció d'aquest cos integrà la
vella masia, unint-la amb la torre medieval de planta quadrada, a llevant de la
nova ampliació.
L'església de santa Magdalena
és documentada des del 1288 i probablement fou bastida pels senyors Faia. Mai
passà de ser una simple capella familiar i com a tal fou reformada el 1666,
aprofitant part dels materials de l'anterior edifici romànic en mal estat.
Durant l'època medieval la
documentació enregistra llegats piadosos a favor de l'església per part dels
senyors de Faia i dels mateixos barons de Pinós.
Petita capella barroca formada
per una sola nau rectangular coberta amb volta de canó, amb un presbiteri
quadrat i un petit campanar d'espadanya sobre el mur de llevant.
La coberta exterior és a dues
aigües amb teula àrab i el parament, de carreus de pedra de diverses dimensions
units amb morter.
La porta d'accés és un arc
escarcer amb grans dovelles. A la zona superior es troba, un òcul que il·lumina
la nau.
I aquí finalitzem la crònica
de la nostra visita al lloc de Faia. En els seus temps de gloria una poderosa
raó de força, ara a esperar l’oblit i l’enfonsament gradual de les seves
parets.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada