TERRES DE BAIXA
CERDANYA.
Aquesta
vegada vam aprofitar la nostra visita a Santa Llúcia de Coborriu de la Llosa
per conèixer la petita església i i gaudir del proper entorn de la vall del riu
de la Llosa.
Per
la primera entrada de la carretera des de Bellver vam entrar al poble de
Prullans, a la part superior del poble agafaren una estreta carretera que
passant pel trencall d’Ardòvol, ens porta fins a Coborriu, On després de fotografiar
l’petita església deixarem aparcat el cotxe.
Santa
Llúcia de Coborriu. Tot i
l’antiguitat de les seves estructures no s’ha localitzat cap noticia que hi
faci referència.
És
una de les poques esglésies de Cerdanya que conserva restes d’origen
pre-romànic, concretament l’estança que fa de sagristia, adossada a l’església.
Per la construcció dels paraments i la asimetria de la zona de llevant sembla
que aprofita l’absis i la part nord de la primitiva capella o església.
L’església
és d’època tardana. L’edifici és d’una sola nau coberta amb volta de rajol. El
campanar d’espadanya de dos ulls està damunt del mur de la porta d’entrada.
El
dia de la santa patrona es fa un aplec al que hi va gent dels pobles de les
rodalies. Aquesta celebració s’anomena "la festa de la llum", ja que hom ofereix
candeles enceses.
Coborriu
de la Llosa fou un municipi independent el segle XIX, però actualment depèn del
municipi de Lles, ja què només hi resten l’església i molt poques cases , presidides per la gran
casa pairal de ca l’Espanya que bé reformada a principis i finals del segle XX,
conserva el seu nucli central antic i la façana amb elements, com a mínim del
segle XVIII.
L’economia
del poble es bassa principalment en la ramaderia.
El
poble es troba en la RUTA DELS BONS HOMES.
Està
situat en una meravellosa contrada que per si sola mereix una complaent
visita.
Per
una ruta planera, de poc desnivell visitarem uns paranys que volíem conèixer:
la cascada del Moli de Salt.
Els
entorns que ens rodegen són fantàstics perquè estem envoltants de natura, envoltats
d’arbres de diferents espècies sobretot d’alts pins roigs.
Després
refer l’agradable camí i tornar a Coborriu a buscar el cotxe.
Un
matí ben aprofitat, una caminada lleugera, veure i conèixer contrades
catalanes.
No
deixeu de veure-les i saber dades de la nostra història, que és nostra i no
l’hem de perdre!
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada