Amb
els Amics del Romànic del Berguedà vam visitar la població de Sorpe per conèixer
la seva església sota l’advocació de Sant Pere. Aquesta població és situada en
l’anomena’t Alt Àneu en el Pallars Sobirà.
Aquesta
església ha sofert gran quantitat de reformes durant els anys de la seva
existència però es pot datar l’origen en el s. XII.
El
parament és de blocs de pedra granítica o pissarrosa escairats excepte a les
obertures tapades en el curs de les moltes reformes fetes en l’església on el
parament és més petit i sense escairar.
Originalment
l’edifici era de planta basilical amb tres nau encapçalades per tres absis,
dels que només es conserva com a baptisteri el del lateral nord, havent
desaparegut el central i el del lateral sud. En realitat és va capgirar el
sentit de la nau posant l’altar al fons i on anava antigament havia el suprimit
absis central va obrir-se la nova porta d’entrada. L’antiga porta és pot
apreciar tapiada en la façana original segons la reforma del s. XV. La teulada del
temple és a dos vessants.
L’absis
que resta és decorat amb arcuacions cegues i bandes llombardes de pedra tosca i
un fris denticulat. Al centre s’obre una finestra esqueixada de mig punt
actualment mig tapada.
La
torre campanar és una torre prismàtica amb coberta a dos vessants amb també
decorada amb arcuacions cegues que emmarcant unes finestres tapades.
Elements
que vam poder admirar va ser el retaule renaixentista amb una fornícula de Sant
Pere del s. XVI-XVII (mig cobert per plàstics) després del procés de
conservació i en fase de nova col·locació.
La
pica baptismal tallada en un bloc de
granit amb el vas de 120 cm. de diàmetre i uns 30 d’alçada amb decoració en la
part superior per un fris en alt relleu de serps i ànecs enfrontats i en la
part inferior temes vegetals formant palmetes.
A
l’entrada de l’església es troba una pica d’oli formada
per una pedra que serveix de base, probablement una estela, decorada amb una
figura humana dibuixada fins els genolls; el vas, en forma rectangular i
escapçat (46 x 31 cm), està decorat amb figures d’animals : un lleó amb
rostre humà i els peus d’un altre animal estirat o a punt de saltar.
Buscant
dades ens hem meravellat de que quasi totes les seves parets fossin recobertes
per pintures. Actualment es conserven en
el MNAC i el Museu Diocesà d’Urgell.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada