Feia prop d’un any que no havíem pujat a Ossera. L’altre
cop un blanc i prim mantell de neu cobria el camins que envolten aquesta
aturonada població a 1.250 m. d’altitud.
Poble del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell)
situat en el massís del Port del Comte. Segons dades de 2009 compte amb 25 h.
Les cases de pedra i amb cobertes de teules, segueixen
l’esquena allargada del turó. Possiblement en la seva part alta podia haver
estat l’antic castell d’Ossera, que Ermengol Josbert, fill del comte de
Cerdanya, infeudà a Galceran de Pinós segons esment de l’any 1107.
Les dades sobre toponímia de Manel Bofarull i Terrades
ens diuen: Mentre que uns el consideren provinent d’os, i li donen el sentit de
“fossar, cementiri”, altres el relacionen amb ós, amb el significat de lloc on abunden óssos. Per la seva situació
dalt del cims i ser un lloc cobert per espessos boscos, per la meva part li
donaria la darrera explicació però no vull oblidar-me que a l’entorn es troba
un o varis dòlmens.
L’església, sufragània de la parròquia de la Vansa està sota l’advocació de sant Quirze i santa Julita, mare i fill, que moriren màrtirs en temps de l’emperador Dioclecià. La denominació de Quiro respon a la forma local de Quirze. Goigs dels Sants Màrtirs.
L’església d’una sola nau, coberta amb quatre trams de
volta i capçada al nord amb capçalera plana. Una teulada a doble vessant,
construïda amb el sistema de llata per canal cobreix el conjunt. La façana de
migdia és culminada per un campanar de dos ulls desiguals.
En el seu interior es conserva segons dades un retaule
gòtic.
Construïda al s. XIX, substituí un primitiu temple
medieval emplaçat a l’indret del prat de Sant Quiro a les masies d’Ossera.
Hi ha una ruta senyalitzada de descoberta botànica i
camins i pistes forestals que ens ofereixen als amants de l’excursió a peu o en
cotxe amples possibilitats de gaudir del impressionant paisatge.
També hi ha un taller d’escultura, un botiga d’herbes remeieres
i també altres cases que es dediquen a elaborar productes artesans de la zona.
Les dones d’Ossera van ser les últimes a deixar l’ofici de trementinaire, molt popular en la vall de la Vansa i Fórnols. En Tuixén hi ha obert un museu dedicat a aquestes dones que voltaven pels pobles oferint els seus productes com la trementina i l’oli d’avet a més de herbes per guarir les malalties. Una forma de guanyar algun diner per subsistir.
I finalment no em podia deixar dos detalls:
1r. Les
paraules escrites en un monòlit col·locat en la plaça al costat de l’església
que diuen:
I si demaneu quin
són els fruits del silenci us dirà,
El domini d’un
mateix, el veritable coratge de la perseverança, la paciència, a dignitat i el
respecte.
El silenci és la
pedra angular del caràcter.
2n. Un petit cabirol que en quatre bots va travessar la
pista de terra quan baixaven de caminar. Quina lleugeresa i quina simplicitat
de moviments.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada