diumenge, 7 de juliol de 2013

SANT VICENÇ DE NAVEL. VIVER I SERRATEIX. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA.

Aquest cop hem seguit com punt d’informació els itineraris del llibre “El Berguedà. Rutes amb cotxe i a peu” de Josep Ma. Rossinyol. I seguint una part de les seves rutes hem visitat l’església de Sant Vicenç de Navel.

 
A 1 km. de Cardona, per la carretera que condueix a Berga, a mà dreta hi ha un trencall que ens porta a la masia de Navel, un casal gran d’amples galeries que fou conreria de la comunitat de preveres de Cardona, i al seu costat i pràcticament inclosa l’església.

Sant Vicenç de Navel és una església construïda al peu de la riera de Navel i del camí ral de Cardona al Monestir de Serrateix i al sector del comtat de Berga proper al Llobregat.

L’església estratègicament situada resta sempre sota la influència del Castell de Cardona i del monestir de Santa Maria de Serrateix. Estava situada al peu de l’antiga strata Cardonnensis , lloc de pas pels vianants que es dirigent a la vila comtal.
 

Malgrat tot l’any 956 fou donada, així com la seva vil·la, el seu alou i els seus delmes i primícies,  pel vescomte del Berguedà Branduí i la seva esposa Quíxol al monestir de Sant Salvador de la Vedella, vinculat al gran monestir de l’Urgell de Sant Serni de Tavèrnoles.  Els vescomtes tenien l’església i l’alou per la donació feta pel comte Sunifred de Barcelona. El monestir de Serrateix tenia el dret de presentació del sacerdot de Navel.

L’any 983 s’esmenta altre cop com límit d’una donació feta pel comte Oliba Cabreta a Santa Maria de Serrateix (Santo Vincentio de Anavel).

El lloc de Navel era un important centre de propietats de la família comtal de Cerdanya; la comtessa Ermengarda, aleshores ja vídua del comte Oliba Cabreta, i el seu fill Oliba, futur bisbe i abat, feien donació a un home anomenat Oriol, de l’alou de Navel, al comtat de Berga, situat, però, molt a prop del gran castell de Cardona.
 

L’església no devia tenir categoria parroquial ja que no se’n parla com a tal en la visita l’any 1312 al deganat de Berga. Al s. XVIII era sufragània de Santa Maria de Serrateix. L’església centra l’interessant conjunt de Navell, sobretot l’antic molí fariner del mateix nom d’origen medieval i que fou ampliat als segles XVII i XVIII.

L’edifici de petites dimensions és de nau única amb absis semicircular orientat a llevant. La nau té volta de canó. La capçalera la forma l’absis amb coberta de quart d’esfera. Al bell mig de l’absis s’obre la finestra de doble esqueixada coberta amb un arc de mig punt.

La porta és situada la mur de migjorn, però està totalment modificada. Damunt del mur de ponent, al qual fou afegit un porxo s’aixeca un campanar de cadireta amb dues obertures. L’aparell de l’edifici ha estat fet a base de carreus de mida mitjana, escantonats i sense polir, disposats a trencajunts en filades uniformes.

La seva construcció és característica del romànic rural del s. XII.

 
Val la pena observar la masia de Navel pels arcs de la seves balconades. Segurament el dia de la nostra visita no era el més adient al no poder aproximar-nos i estar tancat el recinte del mas i de l’església i no veure ningú per preguntar. Només una munió de gossos que complien la seva missió de vigilància.

L’església de Sant Vicenç de Navel forma part de l’Inventari del Patrimoni Català del municipi de Viver i Serrateix.

Text i recull de dades: Miquel Pujol Mur 
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada