Aquest
cop hem seguit com punt d’informació els itineraris del llibre “El Berguedà.
Rutes amb cotxe i a peu” de Josep Ma. Rossinyol. I seguint una part de les
seves rutes hem visitat l’església de Sant Vicenç de Navel.
A
1 km. de Cardona, per la carretera que condueix a Berga, a mà dreta hi ha un
trencall que ens porta a la masia de Navel, un casal gran d’amples galeries que
fou conreria de la comunitat de preveres de Cardona, i al seu costat i
pràcticament inclosa l’església.
Sant
Vicenç de Navel és una església construïda al peu de la riera de Navel i del
camí ral de Cardona al Monestir de Serrateix i al sector del comtat de Berga
proper al Llobregat.
L’església
estratègicament situada resta sempre sota la influència del Castell de Cardona
i del monestir de Santa Maria de Serrateix. Estava situada al peu de l’antiga strata Cardonnensis , lloc de pas pels
vianants que es dirigent a la vila comtal.
Malgrat
tot l’any 956 fou donada, així com la seva vil·la, el seu alou i els seus
delmes i primícies, pel vescomte del
Berguedà Branduí i la seva esposa Quíxol al monestir de Sant Salvador de la
Vedella, vinculat al gran monestir de l’Urgell de Sant Serni de Tavèrnoles. Els vescomtes tenien l’església i l’alou per
la donació feta pel comte Sunifred de Barcelona. El monestir de Serrateix tenia
el dret de presentació del sacerdot de Navel.
L’any
983 s’esmenta altre cop com límit d’una donació feta pel comte Oliba Cabreta a
Santa Maria de Serrateix (Santo Vincentio
de Anavel).
El
lloc de Navel era un important centre de propietats de la família comtal de
Cerdanya; la comtessa Ermengarda, aleshores ja vídua del comte Oliba Cabreta, i
el seu fill Oliba, futur bisbe i abat, feien donació a un home anomenat Oriol,
de l’alou de Navel, al comtat de Berga, situat, però, molt a prop del gran
castell de Cardona.
L’església
no devia tenir categoria parroquial ja que no se’n parla com a tal en la visita
l’any 1312 al deganat de Berga. Al s. XVIII era sufragània de Santa Maria de
Serrateix. L’església centra l’interessant conjunt de Navell, sobretot l’antic
molí fariner del mateix nom d’origen medieval i que fou ampliat als segles XVII
i XVIII.
L’edifici
de petites dimensions és de nau única amb absis semicircular orientat a
llevant. La nau té volta de canó. La capçalera la forma l’absis amb coberta de
quart d’esfera. Al bell mig de l’absis s’obre la finestra de doble esqueixada
coberta amb un arc de mig punt.
La
porta és situada la mur de migjorn, però està totalment modificada. Damunt del
mur de ponent, al qual fou afegit un porxo s’aixeca un campanar de cadireta amb
dues obertures. L’aparell de l’edifici ha estat fet a base de carreus de mida
mitjana, escantonats i sense polir, disposats a trencajunts en filades
uniformes.
La
seva construcció és característica del romànic rural del s. XII.
Val
la pena observar la masia de Navel pels arcs de la seves balconades. Segurament
el dia de la nostra visita no era el més adient al no poder aproximar-nos i
estar tancat el recinte del mas i de l’església i no veure ningú per preguntar.
Només una munió de gossos que complien la seva missió de vigilància.
L’església
de Sant Vicenç de Navel forma part de l’Inventari del Patrimoni Català del
municipi de Viver i Serrateix.
Text
i recull de dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada