PETJADES DAMUNT
TERRA ANDORRANA.
Un rere l’altre, aquests dies
d’esbarjo andorrà ens van servir per resseguir la majoria de les esglésies
d’Andorra.
Església d’origen romànic
aixecada en un moment indeterminat anterior a la segona meitat del segle XII,
com denoten les restes de l’antiga construcció romànica que encara es conserven
a l’exterior del mur de llevant. A l’edifici es fan una sèrie d’ampliacions
barroques als segles XVII i XVIII, que li donen l’aspecte original que
avui dia coneixem. És a la fase barroca quan s’hauria aixecat el campanar de
torre.
L’església és de planta
rectangular i absis quadrangular, amb capelles laterals, cor, coberta a dues
aigües i campanar de torre. La porta és de mig punt amb dovelles i impostes, i
està oberta al sud al final de la nau. En el parament sud s’observen dos
contraforts i els forats de les bastides.
El campanar és una estructura
adossada, situada al costat sud. És de planta quadrada, tres pisos amb
finestres de mig punt i diverses espitlleres. Es cobreix amb cabies de fusta i
lloses de pissarra disposades a quatres aigües.
La nau, amb un soler de fusta,
conserva encara una part del mobiliari i el cor de fusta d’època barroca
(segles XVII-XVIII). A l’interior, el mur sud té dues capelles amb dos altars.
A la capella més a prop de l’altar major, al costat meridional, hi ha una pica
baptismal d’època medieval.
També en el seu interior
conserva altres elements d'interès. El més destacable d'aquests és una talla
gòtica policromada del Crist Crucificat.
Al retaule de l'altar major,
del segle XVII, tant pel seu estil pictòric, com per la data de pagament als
escultors, del 1651. Hi ressalta una imatge de Sant Jordi, a la que dedicà un
poema Josep Maria de Sagarra, i Sant Galderic, patró dels pagesos.
A la primera capella lateral
de l’esquerra trobem un retaule dedicat a la Mare de Déu, datat del segle XVII,
i a la capella més pròxima a l’altar, on actualment es troba ubicada la pila
baptismal, un retaule del segle XVIII dedicat al Sant Crist. Al vessant oposat
trobem una capella amb un retaule amb advocació a sant Antoni datat del segle
XIX.
També es pot contemplar la
Creu de Carlemany (segle XVI) procedent del camí de Meritxell a Prats.
La reixa de ferro forjat que
originàriament separava el presbiteri de la nau, així com un rodet de campanes,
són altres dels elements destacables. El 1968 va ser instal·lada la mesa de
granit de l'altar major i unes llànties de ferro forjat.
L'any 2009, durant unes obres
de millora, es van descobrir unes restes arqueològiques en el subsòl de la nau.
Podrien ser estructures de la construcció inicial del segle XII o bé d'un
temple anterior al romànic. Actualment aquestes restes estan museïtzades en el
sòl de la nau central. A més de les estructures, s'han trobat una sèrie
d'enterraments que van des del segle VII al XVIII.
L’església de Sant Serni de
Canillo està declarada com a Bé d’Interès Cultural.
Visitar Andorra i els seus
indrets culturals és una lliçó d’història que lliga amb la nostra pròpia
història catalana.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
I de la reixa a terra a l’accedir al caminet q duu a l’Església, no en dieu res?
ResponEliminaInteressats pel tema que ens vas plantejar hem tornat a Andorra per veure la reixa. He llegit alguna cosa sobre una reixa d'accés a l'altar. Però no sé si et refereixes a la mateixa ubicada sota l'arc d'entrada. Si saps qualsevol detall més t'agrairia m'ho diguessis.
Elimina