En
una de les nostres sortides van arribar-nos a l’indret de Sant Martí de Puigbò.
Aquest
matí havíem sortit en la idea de visitar una ermita i pujar dalt d’un petit
cim, però una vegada feta les dues coses ens vam adonar que era d’hora i
agafant un mapa d’Editorial Alpina van cercar un lloc nou per conèixer. Un nom
ens va cridar l’atenció Sant Martí de Puigbò. Vam mirar-nos, vam assentir
mútuament i ens vam dir aquest nom sona molt bé, anem-hi.
A
l’entrar a Gombrèn venint de la Pobla de Lillet, poc abans de la plaça de
l’església hi ha una bifurcació senyalitzada amb els noms d’Els Cortals i
Puigbò. Girar el cotxe a la plaça i reprendre el camí per poder entrar en la
cruïlla. Al cap de cinc km. de pista alquitranada, cimentada i de terra, de tot
una mica, arribem davant del rètol que diu PUIGBÒ. Uns quants metres més enllà
una gran CTR molt ferma. Davant nostre l’església de Sant Martí de Puigbò,
després esbrinaríem que cal dir el segon emplaçament.
La
primera impressió, diuen que la bona, va ser de sorpresa. Les fulles de les heures que cobreixen el
campanar de doble cadireta reflectien al sol i brillaven com si fos una
il·luminació nadalenca. Tota la construcció és envoltada per l’enfiladissa
planta i ens queda per saber si l’església suporta el vegetal o aquest a
l’envoltar l’edifici aguanta, com un regal, en el seu lloc les cansades pedres.
El
clos tancat del cementiri envolta la construcció i els matolls cobreixen la superfície
i amaguen tot el que pugui haver-hi a sota. Per tant les fotografies són des de
fora el mur.
La
nau és situada a 1120 m. d’alt.. a l’alta vall del torrent de Puigbò, afluent
de la riera de Merdàs.
Segons
dades de la Llista de monument de Ripollès. És una església de planta
rectangular amb dues capelles laterals a la zona del presbiteri i queden restes del cor a la part oposada de la
nau. La teulada és de cabirons de fusta i teula àrab. A l’interior aquesta
teulada està amagada per una falsa volta de mig punt feta de maons. Les parets
conserven restes de pintures, molt degradada, d’època neoclàssica.
La
porta s’obre al sud i dóna sobre el cementiri i a una eixida tancada per un mur
que la separa dels camps. Les heures han esfondrat la coberta i de retruc la
falsa volta de canó.
Aquesta
església va ser construïda al 1736 o 1737. La pedra de la llinda diu 1736 en
substitució de l’antiga església romànica per continuar les funcions de
parròquia del veïnat. Val la pena notar que damunt de la pedra superior del
portal sembla dibuixar-se les restes d’un arc de mig punt. També hi ha la data
de 1806 gravada en el portal que deu correspondre a una altra reestructuració o
modernització de l’edifici.
Les
pintures de l’interior, motius figuratius i arquitectònics també sembla ser de
la mateixa època. La parròquia va caure en decadència pel despoblament dels
masos veïns i ha arribat fins ara en estat de quasi ruïna total. No té culte
des de 1939.
Sant Martí de Tours.
El
seu culte va ser important a Europa i la ciutat de Tours va construir la
basílica més gran d’Occident fins l’època de Carlemany. En Catalunya la devoció
a Sant Martí adquirí gran importància des de temps dels visigots. En la
Catalunya Vella va superar el seu culte el de Santa Maria.
Sort
hi ha que les alegries i penes de l’esperit ens eleven al cel, desgraciadament
aquesta església davalla a la terra.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada