SANTA EULÀLIA D’ÉLLER. BELLVER DE CERDANYA. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA.

Després de passar el túnel del Cadí en direcció a la Seu a mà dreta trobem una cruïlla amb uns cartells indicadors que diuen: Éller i Cortàs. Al cap d’uns vuit quilometres arribem al bonic poble d’Éller.

Aquest poble l’he visitat en varies ocasions: una vegada va ser amb motiu de les Jornades Càtares on feien un recital de música antiga dins de l’església i l’altra en una caminada que vam fer resseguint els pobles d’Orden, Talltendre, el mateix Éller i Cortàs. D’ambdues visites conservo un grat record.

Éller és un municipi (1447 m. alt) ), situat en un planell, a la vora dreta del riu Duran. Pertany a la vall Tova, que té una direcció NS i és drenada pel riu Duran (o riu de la vall Tova), que aflueix al seu col·lector prop de Baltarga. La vall d’origen glacial, l’antiga llengua moria prop de Girul; a més d’aquest poble, hi ha a la vall Tova els de Meranges, Éller, Cortàs i Olopte.

Actualment depèn de Bellver malgrat fou independent fins l’any 1962 i Cortàs era comprès dins el seu terme.

Santa Eulàlia d’Éller (Ellar) apareix esmentada a l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell de l’any 839, més apropiat seria dir del segle X. i pertanyia al pagus ollorbitensis. posteriorment surt esmentada al 1001 (Èlar).

Construïda durant el segle XII, té grans similituds amb l'església propera de Sant Policarp de Cortàs.

Consta de una nau rectangular amb coberta de volta de canó lleugerament apuntada, força petita, amb l'absis lleugerament desviat cap a l'esquerra. Aquest primitiu absis semicircular va ser tirat a terra i substituït per un altre amb forma rectangular per poder posar un retaule barroc de més grans dimensions.

Actualment  les diferents modificacions i juxtaposicions de cossos amaguen el passat romànic. A cada costat de la nau s'obren unes capelles amb arcs apuntats. A migdia s'hi afegeix, també, la sagristia.

El campanar és de torre quadrada amb merlets. Està format per dos cossos i presenta quatre obertures.

A la seva porta d’entrada presenta el treball de ferro forjat propi de l'època romànica.

En procedeix una majestat romànica policromada del segle XII que es conserva al MNAC. Encara conserva restes de policromia. Es tracta d’una talla del segle XII, realitzada pel taller de Ripoll. La creu, en canvi, és de factura moderna.

En el poble veí de Viliella, es conservava una imatge que guardava molts paral·lelismes amb aquesta. Malauradament la majestat de Viliella ha desaparegut.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.