dijous, 8 d’agost de 2013

SANT MARTÍ DE MONTCLAR. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA

Ens acostarem aquest cop a Montclar per la carretera de l’Espunyola a Casserres. Quan t’apropés per la carretera a la petita població quedés meravellat per la seva visió.


Els seus orígens els hem de lligar al naixement del castell de Montclar.

Secundàriament denominat Montclarde Berga i a voltes citat com a Montclarde Berguedà, no apareix documentada fins l’any 1117, que és esmentada la parròquia de Sant Martí de Montclar, depenen eclesiàsticament de la jurisdicció del Bisbat d’Urgell.

L’any 1193 Bernat de Talamanca i els seus familiars juntament amb Ermessenda de Sala i els seus sol·licitaren a l’orde militar del Temple, la guàrdia i custòdia de les parròquies de Santa Maria de Merlès i de Sant Martí de Montclar, parròquies properes als dominis del templers al Berguedà, centrats a la comanda del castell i església de Puig-reig.

Cap al 1240, el rei Jaume I donà el lloc de Montclar a Pere de Berga; al segle següent Sibil·la de Pallars, comtessa i muller d’Hug de Mataplana, cedia a la corona diverses possessions, entre les quals hi havia Berga i el castell de Montclar (1309).

L’església de Sant Martí va veure confirmada la seva categoria com a parròquia en la visita al deganat del Berguedà, de l’any 1312.


Uns quants anys més tard, el 1328, el castell de Montclar consta com a cedit des d’algun temps abans pel rei Jaume II a Bernat de Mallorca.        

Sabem poques dades de l’església però tenim coneixement que al s. XVII fou ampliada gràcies a les llindes gravades de la porta d'accés.

Església romànica d'una sola nau de petites dimensions coronada per un absis esvelt tan ample com la mateixa nau al cantó de llevant.

L'església fou molt modificada en aquell moment amb l'annexió d'un creuer i una nova porta d'entrada al mur de migjorn amb un entaulament fictici i coberta per un petit ràfec a dues aigües de teula àrab.

S'aixecà també l'absis fins al nivell de la teulada i un campanar de planta quadrada, substituint el romànic, possiblement d'espadanya. La coberta és a quatre aigües i doble finestra sota els corresponents arcs de mig punt a la cara de la façana (i una sola finestra a les altres tres cares del campanar).

L'absis té una senzilla finestra de doble esqueixada coberta amb arc de mig punt.

El parament és de carreus de pedra de grans dimensions, quadrats i col·locats a trenca punt.

El retaule major de l'església és barroc, a una capella lateral conserva un retaule de la Mare de Déu del Roser, també barroc, i a l'altra capella lateral hi ha el retaule de Sant Isidre, neoclàssic tardà.

El conjunt ha estat restaurat pel servei de restauració de monuments de la Diputació de Barcelona.

El lloc de Montclar està format per un petit nombre de cases que conformen una plaça, en una de les cantonades hi ha el cementiri, l’església i l’edifici de la Rectoria.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada