dissabte, 17 d’agost de 2013

SANTUARI DE SANTA MARIA DE PUIG-AGUILAR. GUIXERS. SOLSONÈS.

TERRES DEL SOLSONÈS.

El santuari de la Mare de Déu de Puig-Aguilar és un santuari que s'aixeca dalt d'un pujol meridional del Puig-Aguilar al terme de la Corriu, pertanyent al municipi de Guixers, a la comarca del Solsonès.


Puig-Aguilar és un indret on segons la llegenda s’aparegué la Mare de Déu a un pastor de la gran masia fortificada de Torre de Corriu. L’admiració dels veïns de Vilacireres, Pratformiu (la Coma i la Pedra), Sisquer (Guixers) i Moripol (Gósol) féu que construïssin un santuari.

Sembla ser que no s’ha trobat cap document que hi faci referència a la dada exacta de construcció de l’església. És un edifici dubtosament romànic. Les poques dades històriques que he pogut recollir em donen la seva edificació en els segles XI- XIII i XVII i de l’estil és considerat com romànic- barroc. Potser en el seu moment era una simple capella i posteriorment a rebut múltiples modificacions.

Església d'una nau rectangular capçada per un absis quadrat. La coberta és de teula a dues vessants. L'edifici actual és del segle XVII amb estructura clàssica, orientada de sud a nord i un porxo típic al davant. A finals del segle XIX una part de la volta s'ensorrà i és reféu. L'absis està orientat a tramuntana.


El parament està fet per pedres sense escairar. El conjunt ha sofert un sobre alçament i l'afegit d'un cos rectangular a la capçalera per ser utilitzat com a sagristia. També es va afegir el porxo que cobreix la porta d'entrada.

No es veu cap finestra a la part antiga. A l'interior hi ha una volta de canó que arrenca d'una motllura. Hi ha també dos arcs torals de mig punt .

El campanar és un element molt posterior. Situat al cantó de llevant és un campanar quadrat, amb quatre finestres obertes amb un arc de mig punt amb teulada a quatre vessants.

La portalada és aprofitada de l'anterior construcció romànica. La porta s'obre a l'angle sud-est del mur frontal. Està constituïda per dos arcs de mig punt en degradació que arrenquen d'impostes que es desenvolupen sobretot a mà dreta. Hi ha elements esculpits en algunes de les dovelles de l'arc exterior, a l'intradós d'ambdós arcs i a les impostes de mà dreta.

En una de les dovelles es representa la figura d'un àngel frontal amb les ales caigudes, a la clau la Mare de Déu amb el nen assegut i, a la dreta, un sarcòfag vist des de d'alt amb un personatge nu a l'interior, possiblement un albat.

A l'intradós de l'arc exterior, de manera esquemàtica, hi ha tres personatges, dos dels quals sembla que s'agafin les mans i l'altre apareix sol, amb el cap girat en direcció al costat oposat al d'aquells.

A l'intradós interior hi ha un motiu floral radial de set pètals inscrit en un cercle. A les impostes hi ha un motiu geomètric consistent en la juxtaposició d'una estrella de vuit puntes.

Es un monument protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

Terres interiors moltes vegades desconegudes si no és pels seus habitants i molt sorprenents de conèixer.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada