TERRES DEL SOLSONÈS.
El santuari de la Mare de Déu de Puig-Aguilar és
un santuari que s'aixeca dalt d'un pujol meridional del Puig-Aguilar al
terme de la Corriu, pertanyent al municipi de Guixers, a la comarca
del Solsonès.
Puig-Aguilar és un indret on
segons la llegenda s’aparegué la Mare de Déu a un pastor de la gran masia fortificada de Torre de Corriu. L’admiració dels veïns de
Vilacireres, Pratformiu (la Coma
i la Pedra), Sisquer (Guixers) i Moripol (Gósol) féu que
construïssin un santuari.
Sembla ser que no s’ha trobat
cap document que hi faci referència a la dada exacta de construcció de
l’església. És un edifici dubtosament romànic. Les poques dades històriques que
he pogut recollir em donen la seva edificació en els segles XI- XIII i XVII i
de l’estil és considerat com romànic- barroc. Potser en el seu moment era una
simple capella i posteriorment a rebut múltiples modificacions.
Església d'una nau rectangular
capçada per un absis quadrat. La coberta és de teula a dues vessants. L'edifici
actual és del segle XVII amb estructura clàssica, orientada de sud a nord i un
porxo típic al davant. A finals del segle XIX una part de la volta s'ensorrà i
és reféu. L'absis està orientat a tramuntana.
El parament està fet per
pedres sense escairar. El conjunt ha sofert un sobre alçament i l'afegit d'un
cos rectangular a la capçalera per ser utilitzat com a sagristia. També es va
afegir el porxo que cobreix la porta d'entrada.
No es veu cap finestra a la
part antiga. A l'interior hi ha una volta de canó que arrenca d'una motllura.
Hi ha també dos arcs torals de mig punt .
El campanar és un element molt
posterior. Situat al cantó de llevant és un campanar quadrat, amb quatre finestres
obertes amb un arc de mig punt amb teulada a quatre vessants.
La portalada és aprofitada de
l'anterior construcció romànica. La porta s'obre a l'angle sud-est del mur
frontal. Està constituïda per dos arcs de mig punt en degradació que arrenquen
d'impostes que es desenvolupen sobretot a mà dreta. Hi ha elements esculpits en
algunes de les dovelles de l'arc exterior, a l'intradós d'ambdós arcs i a les
impostes de mà dreta.
En una de les dovelles es
representa la figura d'un àngel frontal amb les ales caigudes, a la clau la
Mare de Déu amb el nen assegut i, a la dreta, un sarcòfag vist des de d'alt amb
un personatge nu a l'interior, possiblement un albat.
A l'intradós de l'arc
exterior, de manera esquemàtica, hi ha tres personatges, dos dels quals sembla
que s'agafin les mans i l'altre apareix sol, amb el cap girat en direcció al
costat oposat al d'aquells.
A l'intradós interior hi ha un
motiu floral radial de set pètals inscrit en un cercle. A les impostes hi ha un
motiu geomètric consistent en la juxtaposició d'una estrella de vuit puntes.
Es un monument protegit com a Bé Cultural d’Interès
Local.
Terres interiors moltes vegades desconegudes si no és
pels seus habitants i molt sorprenents de conèixer.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada