dilluns, 26 d’agost del 2013

SANT MARTÍ DE BISCARBÓ. VALLS D’AGUILAR. ALT URGELL.

TERRES D’ALT URGELL

Després de diferents temptatives, precs i preguntes per fi vam trobar el poble de Biscarbó i l’error havia estat nostre perquè era visible des de la pista que seguíem, però la manca de retolació fins a l’entrada del lloc ens serveix de disculpa. Biscarbó es situat en el punt de mestissatge de les terres del Pallars i l’Alt Urgell.


Es trobem referències del lloc de Biscarbó (1550 m. d’alt.) en dos documents referents a la vila de Llacunes, de la comarca del Pallars Sobirà. L'any 1071 apareix en una publicació sagramental d'un testament i també el 1081 en un altre testament.

Als dos capbreus del vescomtat de Castellbò que coneixem entre finals del segle XV i començaments del XVI, consta que el lloc de Biscarbó formava part de la batllia de Castellàs.

A ran la visita pastoral de 1575 s'obrí una espitllera per il·luminar l'altar.

Sant Martí de Biscarbó és l'església parroquial romànica del poble de Biscarbó, pertanyent al terme de les Valls d’Aguilar, de l’Alt Urgell. Formava part de l'antic terme de Castellàs, de la comarca del Pallars Sobirà.


Està situada en el poble mateix de Biscarbó, en el seu sector occidental.

L'església de Sant Martí de Biscarbó presenta una tipologia diferent respecte de la majoria d'esglésies medievals. Té similituds amb les esglésies de Sant Serni de Vila-rubla, amb l'ermita de Sant Quiri i Santa Julita de les Valls d'Aguilar, així com Sant Lluc d'Anyús o Santa Coloma d'Argestues. Tots aquests edificis són situats a la vall del riu Castellàs, a l'Alt Urgell. La rusticitat de la seva construcció ha fet pensar en una obra de tradició antiga, i fins i tot ha servit per definir una suposada tipologia dins el romànic, pròpia de les Valls d’Aguilar anomenada romànic de Biscarbó.

La porta i la finestra de doble esqueixada a la façana sud, així com dos carreus amb incisions, són clarament d'època medieval, no es descarta però que s'hagi aprofitat d’una altra construcció.

El temple consta d'una nau rectangular, gairebé quadrada, l'angle nord-oest de la qual fou escapçat. A llevant té un absis rectangular. Hi ha una diferència d'amplada entre la nau i la volta de canó. Aquesta diferència en el cas de l'absis se salva mitjançant l'engruiximent dels murs.


La nau està coberta per una estructura d'embigat de fusta que sosté una teulada de llosa rogenca, que es va respectar en la restauració duta a terme el 1980.

La porta, d'arc dovellat, es situada a la façana sud, prop de l'angle sud-oest, i sobre d'ella hi ha una finestra de doble esqueixada. Hi ha una finestra d'una sola esqueixada en el mateix mur.

El mur de ponent és coronat per un senzill campanar d'espadanya d'un sol ull.

L'interior és arrebossat i pintat. L'aparell constructiu, només visible a l'exterior, és molt irregular. Les característiques de Sant Martí de Biscarbó no permeten establir una datació fiable.

De tota manera aquesta església és un dels exemples més significatius d'una modalitat constructiva que es dóna en algunes zones recloses de la comarca de l'Alt Urgell.

El lloc de Biscarbó una vegada trobat és una delícia als nostres ulls i als sentits per la pau que si respira. Proper hi ha el dolmen de Biscarbó que si pot ser visitarem en altra ocasió.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada