TERRES DE BAIXA CERDANYA
A migdia de Beders hi ha el
poble de Bor (1 100 m), que tenia 94 h el 2001, en un emplaçament
privilegiat al peu del serrat de la Quera.
El lloc de Bor figura a l'acta
de Consagració de la Seu d'Urgell, en el 839. Però la primera referència segura
la trobem en un precepte del rei Lotari del segle X. Formava part del Pagus Tollonensis.
La capella és documentada des
del segle X, amb el nom de "Borre".
Als segles IX i X apareix escrit en diferents documents els noms de Borre, Borr, i Villa Borro. Se
suposo d’origen bascoide; Bora
significa cova, caverna, potser per la presencia en la mateixa contrada de la
Fou de Bor.
L’església de Sant
Marcel de Bor és romànica, amb un campanar d’espadanya de dos
ulls a ponent.
Construcció feta amb pedra i
maçoneria i coberta a dues aigües amb llosa. D'una sola nau amb volta de canó
rebaixada i creuer amb volta de canó.
L’absis presenta a l’exterior
quatre feixes verticals de pedra tosca que el divideixen amb arcuacions entre
lesenes desaparegudes. A l'absis s'observa una obertura central.
De l'antiga construcció
romànica es conserva una bona part de l'absis i dels murs, edificats amb pedra
desigual i molt poc treballada. Al llarg dels segles ha sofert nombroses
reformes.
El portal, situat al peus de
l’església és d’arc de mig punt fet amb grans dovelles de pedra. La clau està
ornamentada amb la Creu de Malta. La porta amb forrellat de forja, presenta
ferros i forrellat en zig-zag són del segle XVI o XVII. Al refer-se el
frontispici al segle XVI-XVII s’incorporà la portalada.
Les capelles laterals van ser
afegides durant la primera meitat del XVIII.
Les pintures al fresc que
ornen l’absis (amb el pantocràtor i la vida del sant titular) són
obres de l’orfebre i pintor català Manuel Capdevila i Massana
(Barcelona 1910- 2006) a qui va ser atorgada la Creu de Sant Jordi l’any 1986.
S’inspira en la distribució de les pintures romàniques.
L’església fou restaurada en
acabar la guerra civil de 1936-39, gràcies a les
gestions de Pere Pons, mestre de l’escola, que va ser un dels
primers exploradors de la fou de Bor, cova d’interès
arqueològic.
La cova de la Fou de Bor, dins
la qual s’han trobats restes de l’època neolítica, és una xarxa de galeries, de
les quals s’han reconegut prop de 5 Km., de gran atractiu espeleològic, a les
que es pot accedir per diferents entrades: la Tuta Gran és la boca principal, i
pujant amunt podem trobar les tutes Freda, Petita i de Dalt.
La cova, localitzada el 1885,
fou excavada per Joan Maluquer de Motes i Jordi Rovira, que n'establiren la
cronologia d’ús des del bronze final fins a l’època romana. Algunes de les
grutes també foren utilitzades com a necròpoli.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada