dimecres, 21 d’agost de 2013

SANT MARCEL DE BOR. BELLVER DE CERDANYA. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA

A migdia de Beders hi ha el poble de Bor (1 100 m), que tenia 94 h el 2001, en un emplaçament privilegiat al peu del serrat de la Quera.


El lloc de Bor figura a l'acta de Consagració de la Seu d'Urgell, en el 839. Però la primera referència segura la trobem en un precepte del rei Lotari del segle X. Formava part del Pagus Tollonensis.


La capella és documentada des del segle X, amb el nom de "Borre". Als segles IX i X apareix escrit en diferents documents els noms de Borre, Borr, i Villa Borro. Se suposo d’origen bascoide; Bora significa cova, caverna, potser per la presencia en la mateixa contrada de la Fou de Bor. 

L’església de Sant Marcel de Bor és romànica, amb un campanar d’espadanya de dos ulls a ponent.

Construcció feta amb pedra i maçoneria i coberta a dues aigües amb llosa. D'una sola nau amb volta de canó rebaixada i creuer amb volta de canó.

L’absis presenta a l’exterior quatre feixes verticals de pedra tosca que el divideixen amb arcuacions entre lesenes desaparegudes. A l'absis s'observa una obertura central.

De l'antiga construcció romànica es conserva una bona part de l'absis i dels murs, edificats amb pedra desigual i molt poc treballada. Al llarg dels segles ha sofert nombroses reformes.

El portal, situat al peus de l’església és d’arc de mig punt fet amb grans dovelles de pedra. La clau està ornamentada amb la Creu de Malta. La porta amb forrellat de forja, presenta ferros i forrellat en zig-zag són del segle XVI o XVII. Al refer-se el frontispici al segle XVI-XVII s’incorporà la portalada.

Les capelles laterals van ser afegides durant la primera meitat del XVIII.

Les pintures al fresc que ornen l’absis (amb el pantocràtor i la vida del sant titular) són obres de l’orfebre i pintor català Manuel Capdevila i Massana (Barcelona 1910- 2006) a qui va ser atorgada la Creu de Sant Jordi l’any 1986. S’inspira en la distribució de les pintures romàniques.

L’església fou restaurada en acabar la guerra civil de 1936-39, gràcies a les gestions de Pere Pons, mestre de l’escola, que va ser un dels primers exploradors de la fou de Bor, cova d’interès arqueològic.

La cova de la Fou de Bor, dins la qual s’han trobats restes de l’època neolítica, és una xarxa de galeries, de les quals s’han reconegut prop de 5 Km., de gran atractiu espeleològic, a les que es pot accedir per diferents entrades: la Tuta Gran és la boca principal, i pujant amunt podem trobar les tutes Freda, Petita i de Dalt. 

La cova, localitzada el 1885, fou excavada per Joan Maluquer de Motes i Jordi Rovira, que n'establiren la cronologia d’ús des del bronze final fins a l’època romana. Algunes de les grutes també foren utilitzades com a necròpoli.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada