TERRES DE L'ALT URGELL.
Veníem de Colldarnat, últim llogaret de La Vansa i Fórnols i vam entrar al municipi de Ribera d’Urgellet. Havíem passat per l’Alzinera de Coma Servera on vam fotografiat l’arbre monumental en aquest lloc existent.
Veníem de Colldarnat, últim llogaret de La Vansa i Fórnols i vam entrar al municipi de Ribera d’Urgellet. Havíem passat per l’Alzinera de Coma Servera on vam fotografiat l’arbre monumental en aquest lloc existent.
En
arribar a Montan és va meravellar per la percepció d’un lloc on es treballa
(sector ramaderia) i les seves construccions és veuen renovades i ben
conservades.
La
parròquia de Montan, tradicionalment escrita Montant apareix en l’ACCU amb la grafia de (Montedamno), era jurisdicció de l’església d’Urgell com ho indica
un document de 1046, on Arnau Mir de
Tost reconeix tenir-la (Montedann) en feu de la mitra per
donació del bisbe Eribau (1036-1040). En el testament del 1072, Arnau Mir de
Tost llega la parròquia de Montan a la
seva filla Letgarda i al seu nét Guerau.
És
situat a 1.136 metres d'altitud, als vessants meridionals de Purredon, sobre el congost de Tresponts, en un camí que
connecta la vall del Segre amb la vall de La Vansa.
Hi ha tres petits nuclis, el d'Espalaguer, Espalagueró i les Cases.
L’església
parroquial de Sta. Coloma és al centre del petit nucli de Montan. Sufragània de
Sant Martí de Tost, no s’han trobat noticies documentals concretes. D'aquesta
parròquia de St. Martí s'ha traslladat la campana a Santa Coloma. Actualment es
annexa a la parroquial d’Adraén.
L’església
és un edifici totalment transformat amb la porta situada al mur de llevant, on
presumiblement es devia trobar l’absis original. I es coronat per un campanar
d’espadanya de tres ulls a dos nivells. La porta original, tapiada, en arc de
mig punt, realitzada en peces ben tallades de pedra tosca, s’obria al mur de
ponent, on actualment hi ha el presbiteri.
L’església
ha estat totalment reformada amb la construcció d’una volta de canó, amb
llunetes, reforçada amb dos arcs torals.
No
hi ha altres vestigis visibles de l’edifici original, que per la seva aparença
exterior sembla correspondre a les obres rurals del segle XII.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada