CAMINANT PEL PALLARS SOBIRÀ.
Pràcticament perdent-nos per les muntanyes i després de conduir per una pista enfangada vam arribar a aquesta ermita turonada davant nostre.
Pràcticament perdent-nos per les muntanyes i després de conduir per una pista enfangada vam arribar a aquesta ermita turonada davant nostre.
Situada en el Pallars Sobirà
on les terres de l’Alt Urgell cedeixen els paisatges pirinencs a la seva veïna
comarca.
Pocs metres abans d’arribar hi
ha dos pistes que porten a pobles situats en les valls d’Andorra com Os de
Civis.
Es conserven poques referències
documentals d'aquesta església, integrada al segle XV a l'Oficialat
de Tírvia, del Vescomtat de Castellbó, i consta ja com a despoblat en
aquell moment. De l'antic poblat de la Ribalera, només en queda aquesta
capella.
La capella depèn de la diòcesi
de l’Urgell. Actualment està en dessús però en la seva nau deu quedar una resta
de fe, ja què damunt l’altar hi ha ofrenes i ciris com acte de veneració.
Santa Magdalena de Ribalera, o de Farrera, és una antiga capella romànica del terme municipal
de Farrera a la comarca del Pallars Sobirà.
És a l'extrem oriental del
terme municipal, a tocar ja amb el de les Valls de Valira, de la comarca
de l’Alt Urgell. De fet, queda més a prop del poble valirenc de Civis que
no pas de Farrera. És a la dreta del riu de Santa Magdalena, en el vessant
sud-est del Cap de l’Orri vell i a migdia de les Bordes de
Bedet.
A cavall de les comarques de
l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà, la vall de Santa Magdalena és una extensa
conca gairebé deshabitada, amb aspecte de terra de ningú i accessible únicament
per elevays colls de muntanya que romanen tancats tots l’hivern.
Situada als peus de l’imponent
cim del Salòria, sostre de l’Alt Urgell, el seu paisatge és un mosaic de grans
boscúries de pins i avets, refugi d’ocells tan escassos com el gall fer o el
mussol pirinenc, i de fèrtils prats de dall i de pastura, on s’alimenta una
important cabana ramadera.
L’activitat humana, modeladora
d’aquest paisatge, l’ha embellit amb extraordinaris nuclis o barris de bordes,
petites ermites amagades i, fins i tot, restes de santuaris o pobles medievals.
Petita edificació romànica (segle
XI) de planta rectangular i absis semicircular a orient sense finestres.
La porta d'accés es troba
situada a l'extrem de la façana de ponent i és d'arc de mig punt.
La nau està coberta amb volta
de canó.
Els murs són de pedra seca a
les parts antigues i travats amb morter a les reconstruïdes.
La capella ha estat objecte de
moltes reconstruccions, testimoni de les quals són dos carreus situats sobre la
porta on hi ha gravades respectivament dues dates.
A l'interior i al fons de
l'absis, un monòlit commemora la darrera restauració efectuada l'any 1960.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada