diumenge, 25 d’agost del 2013

SANTA MAGDALENA DE RIBALERA. FARRERA. PALLARS

CAMINANT PEL PALLARS SOBIRÀ.

Pràcticament perdent-nos per les muntanyes i després de conduir per una pista enfangada vam arribar a aquesta ermita turonada davant nostre.


Situada en el Pallars Sobirà on les terres de l’Alt Urgell cedeixen els paisatges pirinencs a la seva veïna comarca.

Pocs metres abans d’arribar hi ha dos pistes que porten a pobles situats en les valls d’Andorra com Os de Civis.

Es conserven poques referències documentals d'aquesta església, integrada al segle XV a l'Oficialat de Tírvia, del Vescomtat de Castellbó, i consta ja com a despoblat en aquell moment. De l'antic poblat de la Ribalera, només en queda aquesta capella.

La capella depèn de la diòcesi de l’Urgell. Actualment està en dessús però en la seva nau deu quedar una resta de fe, ja què damunt l’altar hi ha ofrenes i ciris com acte de veneració.

Santa Magdalena de Ribalera, o de Farrera, és una antiga capella romànica del terme municipal de Farrera a la comarca del Pallars Sobirà.

És a l'extrem oriental del terme municipal, a tocar ja amb el de les Valls de Valira, de la comarca de l’Alt Urgell. De fet, queda més a prop del poble valirenc de Civis que no pas de Farrera. És a la dreta del riu de Santa Magdalena, en el vessant sud-est del Cap de l’Orri vell i a migdia de les Bordes de Bedet.

A cavall de les comarques de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà, la vall de Santa Magdalena és una extensa conca gairebé deshabitada, amb aspecte de terra de ningú i accessible únicament per elevays colls de muntanya que romanen tancats tots l’hivern.

Situada als peus de l’imponent cim del Salòria, sostre de l’Alt Urgell, el seu paisatge és un mosaic de grans boscúries de pins i avets, refugi d’ocells tan escassos com el gall fer o el mussol pirinenc, i de fèrtils prats de dall i de pastura, on s’alimenta una important cabana ramadera.

L’activitat humana, modeladora d’aquest paisatge, l’ha embellit amb extraordinaris nuclis o barris de bordes, petites ermites amagades i, fins i tot, restes de santuaris o pobles medievals.

Petita edificació romànica (segle XI) de planta rectangular i absis semicircular a orient sense finestres.

La porta d'accés es troba situada a l'extrem de la façana de ponent i és d'arc de mig punt.

La nau està coberta amb volta de canó.
Els murs són de pedra seca a les parts antigues i travats amb morter a les reconstruïdes.


La capella ha estat objecte de moltes reconstruccions, testimoni de les quals són dos carreus situats sobre la porta on hi ha gravades respectivament dues dates.

A l'interior i al fons de l'absis, un monòlit commemora la darrera restauració efectuada l'any 1960.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada