TERRES DE L’ALT
URGELL.
En la nostra recerca per
terres de Fígols i Alinyà no podia faltar la nostra visita a l’església de Sant
Romà de Perles.
La parròquia de Perlas apareix esmentada en l’acta de
consagració i dotació de la catedral d’Urgell. A part d’això les altres dades
documentals on s’hi fa referència es situen cronològicament a la segona meitat
del segle XI. Un dels primers documents coneguts data del 1051, pel qual se sap
que els esposos Iquelm i Ramon feren donació a Santa Maria de la Seu i la seva
canònica , per emei de l’ànima de Geberga, difunta, d’una vinya al terme de Sancto Romano in Perulas.
Al 1055 el matrimoni Ramon i
Quinberga fan una donació a la catedral d’Urgell.
En 1075 un document ens
informa que els esposos Mir i Ponça vengueren
Ermemir i Adale una peça de terra al terme municipal de Sancti Romano.
L’any 1096 Ramon Bonus i la
seva dona Ermessèn van vendre als esposos Berenguer Guillem i Adalez tres peces
de terra.
El lloc de Perles pertanyia al
segle XV a la jurisdicció senyorial dels ducs de Cardona, sota la qual consta
que es mantenia encara al segle XVII, dins la batllia de Solsona.
Sant Romà de Perles de filiació
romànica, (de la qual depèn la de Canelles), sofrí profundes
modificacions en època moderna que alteraren notablement l'estructura i la
volumetria.
Originàriament d'una nau,
presenta una coberta amb volta de canó lleugerament peraltada. És capçada a
l'est per un absis semicircular i de menor alçada que la nau, sense elements
exteriors que evidenciïn la transició entre ambdós espais.
L'afegiment de capelles de
planta quadrangular als murs laterals comportà la perforació dels murs romànics
i la construcció de volums adossats a ambdues bandes de la nau.
La porta adovellada es troba a
la façana occidental, aixecada sobre unes escales i custodiada per un ull de
bou. La seva posició descentrada respecte l'eix de la façana suggereix que són
de factura posterior, essent l'estreta finestra d'arc de mig punt que es troba
a mitja alçada l'únic element original que resta.
Un campanar d’espadanya de dos ulls corona la façana.
El seu aparell dels seus murs són d’una construcció
rústega de pedres no en filades ni treballades.
És difícil establir un marc cronològic fiable però sembla
raonable considerar una filiació dins les formes rurals del segle XII.
L'església romànica de Sant Romà de Perles forma part de
la Via Romànica, ruta transfronterera del romànic pirinenc.
Quants racons i raconets per
gaudir hi ha desconeguts, en general, en la nostra estimada terra.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada