dissabte, 10 d’agost de 2013

SANT BERNABÉ DE L’ALZINA D’ALINYÀ. FÍGOLS I ALINYÀ. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL.

Des d’Alinyà seguirem la pista asfaltada que ens porta fins el poble de l’Alzina d’Alinyà.


L’església centra les cases que formen el poble de l’Alzina d’Alinyà, enlairat en un dels pendents del serrat de la prat d’Anca, entre el torrents de l’Alzina i d’Alinyà. Més amunt hi ha un grup amb altres cases més noves que formen com una segona part del poble.

El primer esment i sembla ser l’únic conservat del lloc de l’Alzina és del 1036, que el terme d’ipsa Elzina apareix com a límit, a llevant, d’uns alous situats a la vall d’Alinyà.


De l’església de Sant Bernabé no es coneixen notícies que donin llum sobre la seva història malgrat el seu evident origen medieval. Tan sols en un document de 1063, publicació sacramental del testament de Ponç, jurat sobre l’altar de Sant Sadurní, situat al territori d’Alinyà, apareix esmentada l’església de Sant Iscle de l’Alzina, Sancti Aziscli de Olzina, a la qual llega un hort i una feixa de terra. No sé sap si és la mateixa església amb un canvi d’advocació o un altre desapareguda.

Es tracta d’un edifici d’origen romànic que mostra un seguit de modificacions que han alterat parcialment la seva antiga estructura.

L’edifici actualment és compost per una única nau, capçada vers llevant per un absis semicircular, ornament a la manera llombard, i unit a la nau mitjançant un ampli espai presbiteral, en degradació. Aquest espai presbiteral també es fa palès a l’exterior, on és delimitat per uns murs més gruixuts, corresponents al murs inicials de la nau (1,5 m). A més a més. Es diferencien de la resta de paraments pel seu aparell més acurat tot el conjunt és abraçat superiorment i totalment per un sobre alçament que també afecta a l’absis.

Al cantó nord va adossar-se un cos d’edifici que es desdobla en una capella i en una sagristia.

La nau és coberta amb volta de llunetes, l’espai presbiteral amb una volta de canó i l’absis amb una volta d’un quart d’esfera.

El mur de ponent s’alça un tros més sobre el nivell de la teulada, bo i fent, alhora d’espadanya mitjançant dues obertures.

Els únics elements ornamentals es troben en l’absis, a la part superior del qual gira un fris d’arcuacions cegues distribuïdes en cinc sèries de dobles arcuacions entre lesenes, tret del compartiment central, on només hi ha una més ampla que emmarca la finestra, obrada, con les arcuacions i les lesenes en pedra tosca.
Ateses les característiques probablement aquest edifici es pot incloure com una església obrada durant el segle XI, però amb la intrusió d’un seguit de processos re-modeladors.


El lloc és força agradable i segurament en l’època estival reviu com segona residència. Pot gaudir-se d’una gran panoràmica i actualment sembla haver un projecte d’obrir culturalment la natura de la vall d’Alinyà.

L'església de Sant Bernabé de l’Alzina d’Alinyà forma part de la Via Romànica, ruta transfronterera del romànic pirinenc. 

Pels amants de 4X4 hi ha una pista de terra que condueix fins a Ossera però no em van garantir el seu estat a causa de les darreres pluges.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia : M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada