dimarts, 27 d’agost de 2013

SANT JOAN D'AVELLANET. MONTFERRER I CASTELLBÓ. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL

Sant Joan d'Avellanet és l'església romànica del poble d'Avellanet, en el municipi de Montferrer i Castellbó (Alt Urgell), protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

La vila d'Avellanet apareix esmentada l'any 1080 a l'acta de consagració de l'església de Santa Cecília d’Elins, com a indret assignat a aquest cenobi.

 
L’any 1086 sur esmentat en la venda d’una terra en la vall d’Elins; i l’any 1148 en la donació d’un mas a Santa Maria de la Seu d’Urgell.

El lloc d’Avellanet malgrat pertànyer geogràficament a la vall d’Elins o de Pallerols, històricament, però, ha estat vinculada a la vall de Castellbó i, per tant, al vescomtat de Castellbó.

Les primeres notícies relatives a l'església daten dels anys 1312-1314, en el context de la visita ordenada per l'arquebisbe de Tarragona a les parròquies de la diòcesi d’Urgell, en la qual figura com a església parroquial, condició que perdria posteriorment.

És una església romànica del segle XII d'una sola nau, coberta amb volta de canó, i capçada a llevant amb un absis semicircular en degradació i volta de quart d'esfera. L'absis és ben llis, sense cap element decoratiu.

La coberta de llosa a doble vessant de la nau manté el ràfec al mateix nivell, seguint el perímetre de l'absis.

La porta d'accés, adovellat de pedra arenosa vermella, es troba a la façana meridional.

En la façana de ponent hi ha un ull de bou circular en alt i descentrat, i és culminada per un campanar d'espadanya d'un sol ull, actualment mig enrunat.

L'aparell és força irregular, amb juntes molt plenes de morter de calç i lloses de formes molt diverses.

L'edifici té dos elements afegits: la sagristia adossada al mur nord i una capelleta al mur meridional.

 
Malgrat l’església és anomenada en Via Romànica de l’Alt Urgell el seu estat de conservació és precari ja què el mur d’accés que protegeix a l’escala en el moment de la nostra visita era caigut i el mur de la sagristia té un esborranc com és pot veure en una de les fotografies.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur. 
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada