diumenge, 11 d’agost de 2013

SANTA PELAIA DE PERLES. FÍGOLS I ALINYÀ. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL.

De la capella romànica de Santa Pelaia tan sols hi ha notícia de la visita pastoral de 1758, on consta que era annexa a la parròquia de Sant Romà de Perles i que s’hi celebraven dues misses al cap de l’any.


Santa Pelaia de Perles és situada a la part sud-occidental del municipi de Fígols i Alinyà, en un punt a pocs metres d’on comença el Solsonès.

Està emplaçada sobre un alterós esperó de roca calcària  anomenat Roc de l'Ermita que s'aixeca a la part mitjana de la vall. Des d'aquesta situació encastellada es gaudeix d'una espectacular vista de la fondalada de la vall de Perles i Alinyà i les muntanyes que l'envolten.

És una capella senzilla, d'una sola nau, amb l'entrada oberta a occident i capçada a l'est amb un absis semicircular. La nau és coberta amb volta lleugerament apuntada així com l'absis, de menor alçada, que presenta volta de quart d'esfera lleugerament apuntada. Al seu eix s'hi obre una petita finestra d'esqueixada simple coberta amb volta de canó, emmarcada exteriorment amb tosca. Situaríem en aquesta part a penes un tres metres del mur la part romànica de la nau.


L’altre part de la nau, l’occidental (de factura més basta, amb murs arrebossats i coberta de teula sobre bigues) un afegit posterior per tal de donar cabuda a més fidels, però possiblement emprat també com a abric de pastors i caminants. Ambdós espais estan separats per un arc maldestre executat al mur de carrega que podria correspondre a l'antic mur de tancament.

La construcció combina la pedra tosca (sobretot a les cantonades i a les perforacions) i la pedra calcària, i l'única decoració que s'observa a l'exterior es troba al mur sud, prop de l'absis, on uns blocs de tosca molt desgastada semblen haver estat tallats en cimaci, per fer de cornisa.

L'arc presbiteral també s'evidencia a l'exterior, com també es fa visible un canvi subtil en l'aparell del mur immediatament anterior a aquest arc, que probablement és fruit d'un canvi de criteri constructiu.

L’únic element decoratiu consisteix en una cornisa que s’estén parcialment al mur sud, sota el ràfec de la teulada. Segons dades aquest capella sembla correspondre a una construcció romànica bastida el segle XII.

L’horitzontalitat de l’edifici encara és més acusada per la manca de qualsevol mena de campanar, ja què ni tan sols s’hi detecta actualment el posicionament d’una simple espadanya.

Segons dades a l’antiga rectoria de l’església de Santa Pelaia de Perles es trobar una lipsanoteca de fusta que fou trobada en el suport de l’altar durant les obres de restauració. A l’interior encara es conservaven les relíquies formades per petits fragments d’ossos dins una bossa de roba que substituí el saquet original. Malgrat tot no s’hi troba cap document escrit sobre la seva col·locació a l’altar ni tampoc sobre les relíquies.

L'ermita romànica de Santa Pelaia de Perles forma part de la Via Romànica, ruta transfronterera del romànic pirinenc. 

Un lloc digne de visitar i assentar-se a gaudir de la panoràmica de les valls d’Alinyà. Costa d’assimilar la distància existent entre el poble de Perles i l’ermita de Santa Pelaia, a més, després de passar el poble d’Alinyà.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur. 
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada