diumenge, 4 d’agost de 2013

SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA DE TALLTENDRE. BELLVER DE CERDANYA. BAIXA CERDANYA

TERRES DE BAIXA CERDANYA.

Una vegada visitat el poble d’Ordèn els nostres ulls es fixen en un altre repte, visitar Talltendre, el poble veí arrecerat pel turó de la Llacuna.

Municipi també de Bellver de Cerdanya a 1579 m. d’alçada. S’accedeix per una carretera asfaltada fàcilment des de Ordèn.

Nosaltres a peu seguirem uns tros de carretera i després, per la dreta, ens enfilarem per una drecera muntanya amunt. Més o menys uns 75-80 m. de desnivell. Drecera sí, però les mostres cames van sentir la sobtada pujada.

Segons el diccionari Alcover Moll l’origen etimològic del mot Talltendre segons Meyer-Lübke, ens diu: del llatí thallo tĕnĕro, ‘tija tendra’.

Com sempre els nostres ulls es fixen en la església com punt de referència.

L’església de Sant Iscle i Santa Victòria surt esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del segle X amb el nom de Sancti Aciscli de Telltendre. Formava part del Pagus Tollorensis.

L’edifici d’estil romànic del segle XII, consta de una única nau de planta rectangular. L'absis és semicircular amb dues finestres de pedra ben treballada.

La volta de la nau de perfil lleugerament apuntat és producte d'una restauració tardana. Pot observar-se les restes d'una capella i la sagristia adossades a la nau.

El frontispici té una petita finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada, sobre la qual es recolza la petita torre campanar.

Una cosa crida l’atenció perquè destaca en la façana. La portada en degradació amb tres arcades de pedra calcària vermella, l'última de les quals simula una llinda  amb un petit timpà llis.

La coberta exterior és de llosat de llicorella.

El primitiu campanar d’espadanya, segurament va ser modificat, i es convertí en un campanar de torre quadrada, de cronologia incerta, oberta en cadascú dels quatre costats.

En Talltendre no hi ha tanta renovació de les seves cases però hi ha un refugi.


Com sempre un petit tros del nostre país que també val la pena de conèixer i per damunt de tot no oblidar.

Són força coneguts a la comarca els naps de Talltendre. Malgrat tot, l’agricultura no sembla gaire ufanosa en la contrada. Però com no sóc cap expert en temes de cultiu prefereixo ometre el meu parer.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada