TERRES DE BAIXA
CERDANYA.
Una vegada visitat el poble
d’Ordèn els nostres ulls es fixen en un altre repte, visitar Talltendre, el
poble veí arrecerat pel turó de la Llacuna.
Municipi també de Bellver de
Cerdanya a 1579 m. d’alçada. S’accedeix per una carretera asfaltada fàcilment
des de Ordèn.
Nosaltres a peu seguirem uns
tros de carretera i després, per la dreta, ens enfilarem per una drecera
muntanya amunt. Més o menys uns 75-80 m. de desnivell. Drecera sí, però les
mostres cames van sentir la sobtada pujada.
Segons el diccionari Alcover
Moll l’origen etimològic del mot Talltendre segons Meyer-Lübke, ens diu: del
llatí thallo tĕnĕro, ‘tija tendra’.
Com sempre els nostres ulls es fixen en la església com
punt de referència.
L’església de Sant Iscle i
Santa Victòria surt esmentada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del
segle X amb el nom de Sancti Aciscli de
Telltendre. Formava part del Pagus
Tollorensis.
L’edifici d’estil romànic del
segle XII, consta de una única nau de planta rectangular. L'absis és
semicircular amb dues finestres de pedra ben treballada.
La volta de la nau de perfil
lleugerament apuntat és producte d'una restauració tardana. Pot observar-se les
restes d'una capella i la sagristia adossades a la nau.
El frontispici té una petita
finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada, sobre la qual es recolza la
petita torre campanar.
Una cosa crida l’atenció
perquè destaca en la façana. La portada en degradació amb tres arcades de pedra
calcària vermella, l'última de les quals simula una llinda amb un petit timpà llis.
La coberta exterior és de llosat de llicorella.
El primitiu campanar d’espadanya,
segurament va ser modificat, i es convertí en un campanar de torre quadrada, de
cronologia incerta, oberta en cadascú dels quatre costats.
En Talltendre no hi ha tanta
renovació de les seves cases però hi ha un refugi.
Com sempre un petit tros del nostre país que també val la pena de conèixer i per damunt de tot no oblidar.
Són força coneguts a la
comarca els naps de Talltendre. Malgrat tot, l’agricultura no sembla gaire
ufanosa en la contrada. Però com no sóc cap expert en temes de cultiu
prefereixo ometre el meu parer.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada