dijous, 29 d’agost de 2013

SANT ANDREU DE CASTELLBÓ. MONTFERRER I CASTELLBÓ. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL

És extraordinari comparar les fotografies fetes per A. Moras en l’any 1985 i comparar-les amb l’actual estat de l’edifici i del poble.

 
Sant Andreu de Castellbó és actualment una església difícilment fotografiable a causa de les noves edificacions. Ara que més val així que veure l’abandonament d’altres esglésies i pobles de la contrada.

Sant Andreu de Castellbò és l’església romànica (segle XII) romànica del poble de Sant Andreu de Castellbó  que ha adoptat el nom de l'església, en el municipi de Montferrer i Castellbó en l’Alt Urgell. Està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Es troba a la carretera de Castellbó, a un parell de quilòmetres més a munt del despoblat de les Eres. A una alçada de a 1.329 metres passat el barranc de Sant Andreu i el vessant oriental del turó de l'Orri. És un poble apinyat que arribà a 61 habitants el 1857, que baixà a 36 el 1960, i a 11 el 1991.

 
El topònim de Sant Andreu apareix en un document de l'any 914 del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, on apareixen diversos cenobis de la vall de Castellbò sotmesos pel bisbe d'Urgell al monestir, entre els quals hi consta un Sant Andreu, tot i que s'especifica la seva ubicació. Com a indret de la vall de Castellbò, la seva història està íntimament vinculada a la del vescomtat de Castellbò. L'església de Sant Andreu, sufragània de la de Santa Creu de Castellbò, ha estat annexada més recentment a la parròquia de Santa Maria de Castellbó.

És una església d'una sola nau en volta de canó, molt modificada per les ampliacions. La nau i l’absis han estat molt modificats per l'afegitó d'altars laterals i d'un matusser i singular campanar de cadireta semicircular de dos ulls, recolzat sobre una part de l’absis tot seguint-ne la superfície cilíndrica, que li dóna una vista exterior força xocant. La part superior del campanar queda coberta en dues seccions, una més alta que l'altra, però seguint els dos pendents de la nau.
 

La planta és lleugerament trapezoïdal, seccionada amb arcs faixons apuntats, és encapçalada a llevant per un absis semicircular llis cobert en volta de quart d’esfera.

Presenta una finestra absidal i dues més en la primitiva nau que donen al mur de migdia, on hi ha també la portalada de simples dovelles a la part afegida a la nau.

L'aparell és fet de lloses de pedra unides sense fer filades gairebé col·locades sense morter i ben conservades.

A la façana de ponent hi ha un parell de filades en opus spicatum.

 
Guarda a una figura barroca de fusta policromada de Sant Andreu de principi del segle XVIII.

De sota el poble surt la pista asfaltada que porta a Sant Joan de l’Erm.

Des de l’emplaçament del petit poble recordàvem les paraules de la cançó de Lluis Llach: 

El meu país és tant petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
 

Davant nostre divisàvem les esglésies i campanars dels propers pobles de Santa Creu, Seix i Albet.  

Text i recull dades. Miquel Pujol Mur. 
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada