És extraordinari comparar les
fotografies fetes per A. Moras en l’any 1985 i comparar-les amb l’actual estat
de l’edifici i del poble.
Sant Andreu de Castellbó és actualment
una església difícilment fotografiable a causa de les noves edificacions. Ara
que més val així que veure l’abandonament d’altres esglésies i pobles de la
contrada.
Sant Andreu de
Castellbò és l’església romànica (segle XII) romànica del poble
de Sant Andreu de Castellbó que ha adoptat el nom de l'església, en
el municipi de Montferrer i Castellbó en l’Alt Urgell. Està protegida com
a Bé Cultural d’Interès Local.
Es troba a la carretera
de Castellbó, a un parell de quilòmetres més a munt del despoblat de les
Eres. A una alçada de a 1.329 metres passat el barranc de Sant Andreu i el
vessant oriental del turó de l'Orri. És un poble apinyat que arribà a 61
habitants el 1857, que baixà a 36 el 1960, i a 11 el 1991.
El topònim de Sant Andreu
apareix en un document de l'any 914 del monestir de Sant Serni de
Tavèrnoles, on apareixen diversos cenobis de la vall de Castellbò sotmesos
pel bisbe d'Urgell al monestir, entre els quals hi consta un Sant
Andreu, tot i que s'especifica la seva ubicació. Com a indret de la vall de
Castellbò, la seva història està íntimament vinculada a la del vescomtat
de Castellbò. L'església de Sant Andreu, sufragània de la de Santa Creu de
Castellbò, ha estat annexada més recentment a la parròquia de Santa Maria de
Castellbó.
És una església d'una
sola nau en volta de canó, molt modificada per les ampliacions. La
nau i l’absis han estat molt modificats per l'afegitó d'altars laterals i d'un
matusser i singular campanar de cadireta semicircular de dos ulls, recolzat
sobre una part de l’absis tot seguint-ne la superfície cilíndrica, que li dóna
una vista exterior força xocant. La part superior del campanar queda coberta en
dues seccions, una més alta que l'altra, però seguint els dos pendents de la
nau.
La planta és lleugerament
trapezoïdal, seccionada amb arcs faixons apuntats, és encapçalada a llevant per
un absis semicircular llis cobert en volta de quart d’esfera.
Presenta una finestra absidal
i dues més en la primitiva nau que donen al mur de migdia, on hi ha també la
portalada de simples dovelles a la part afegida a la nau.
L'aparell és fet de lloses de
pedra unides sense fer filades gairebé col·locades sense morter i ben conservades.
A la façana de ponent hi ha un
parell de filades en opus spicatum.
Guarda a una figura barroca de
fusta policromada de Sant Andreu de principi del segle
XVIII.
De sota el poble surt la pista
asfaltada que porta a Sant Joan de l’Erm.
Des de l’emplaçament del petit
poble recordàvem les paraules de la cançó de Lluis Llach:
El meu país és
tant petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Davant nostre divisàvem les
esglésies i campanars dels propers pobles de Santa Creu, Seix i Albet.
Text i recull dades. Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada