dimarts, 13 d’agost de 2013

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI I PONT DE CASTELLBÓ. MONTFERRER I CASTELLBÓ. ALT URGELL

TERRES DE L’ALT URGELL.

En la nostra petita estada a terres de Castellbó el primer que va cridar la nostra atenció va ser l’ermita situada a l’entrada del poble a l’altre cantó de la carretera, davant del nou cementiri del poble.

L’ermita.

És sota l’advocació de la Mare de Déu del Remei, malgrat el  descuit, la seva entrada i els voltants que estan envaïts per l’herba que no  permet ni esbrinar on poses els peus, hem volgut escriure i fotografiar-la.


Església de una sola nau coberta amb un embigat de fusta i un llosat a doble vessant.

L’absis orientat a llevant, es quadrat a l’exterior i trapezoïdal a l’interior. És més estret i baix que el cos de la nau i també està cobert amb un vessant enllosat.



Ä porta d’entrada es troba al frontis occidental. Té una llinda de fusta i junt amb l’ull de bou circular que la corona són les dues úniques obertures del temple,

Remata la façana un campanar d’espadanya d’un sol ull.

L’aparell és rústec de pedres unides amb fang.

El Pont.

Uneix el nucli del poble i el raval, situat a l’altra riba del riu de Castellbó, afluent del Segre. 


És un arc molt gran tot de pedra i reforçat amb ciment.  Antany Castellbó era el lloc de pas obligat dels antics camins que relligaven la Seu d’Urgell amb el Pallars Sobirà.

Mereix la pena esmentar la resposta de les Valls de Castellbó al qüestionari de Francisco de Zamora, buròcrata, escriptor i viatger que en 1788 va demanar dades del pont i va ser respost en els termes següents:

“Ay (...) un puente de un arco. largo 22 varas 6 palmos, ancho 1 vara, alto 7 varas Y por el pasa el camino real. No està bien conservado, no se sabe la antiguedad ni el Arquitecto que le hizo ni quien mandó hacerla.

Segurament en temps dels Castellbó aquest pont, millor dit un antic pont, ja unia les dues ribes del riu.

Tant l’església com el pont estan declarats com Bé Cultural d’Interès Local.

Un de tants racons del nostre país que són mereixedors de visitar.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada