TERRES DE L’ALT URGELL.
En la nostra anada a veure les
XVII Jornades Càtares a Josa vam voler fotografiar l’ermita de Santa Maria,
abans parroquial i actualment reduïda a les funcions d’església del fossar. Des
d’allà es veu una vista fantàstica del poble.
Davant per davant del poble,
al peu de Cadinell, aproximadament a 500 m al nord, es troba l'ermita romànica
de Santa Maria de Josa, documentada amb el nom de Iaussa a l'acta de
consagració de la Seu d'Urgell com pertanyent a la vall de La Vansa.
En un document del 998 l’alou
motiu de venda, situat a Cornellana afrontava a llevant “in collo de Guuello de
Josa. Surt esmentada en un testament del 1082. Per sengles documents del segle
XIII se sap que el monestir de Sant Llorenç de Morunys tenia possessions al
castell de Josa.
La parròquia de Josa (Gosa) en
la relació de la dècima del 1279 i 1280 era integradad en el deganat de la vall
de Lord, mentre que en el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell havia
passat al deganat d’Urgellet. Hi ha també una relació dels diferents capellans des
de 1258 fins a 1397.
Edifici d’una nau capçada a
llevant per un absis semicircular obert a la nau amb un plec que forma l’arc
presbiteral.
La nau és coberta amb volta de
canó reforçada per dos arcs torals. A l’interior l’absis és tapat per un
retaule barroc.
La llum entre per tres
finestres situades una al centre de l’absis, d’esqueixada senzilla, una a la
façana de ponent de doble esqueixada, i una tercera d’esqueixada simple a la
façana sud
Ala mateixa façana sud s’obre
també la porta adovellada d’accés al temple en arc de mig punt.
El campanar d’espadanya s’alça
a la façana de ponent. D’un sol ull amb la linda monolítica retallada en forma
d’arc per la seva part interior.
Quatre contraforts construïts
abans de 1979 reforcen i asseguren l’estabilitat de l’edifici.
Construcció en filades de
pedres sols desbastades i unides amb fang.
El temple ha estat restaurat.
L’església de Santa Maria es
considera una obra del segle XII amb influències del segle anterior.
Val la pena anar-hi si pot ser
el primer diumenge d’agost i gaudir de les XVII Jornades dels Refugis Càtars
que s’hi celebra cada any.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada