Enlairada en un pujol, veiem
per un costat l’autovia C-16 i a l’altre el poble de Puig-Reig; i la propera
i gran casa de Periques visitàvem la església del Carmen de Periques, també
anomenada antigament de Santa Maria.
L’església de Periques és una
de les esglésies del terme de Puig-Reig de més difícil identificació ja que no
surt esmentada en la documentació medieval, ni tampoc en la relació de capelles
del terme dependents de Sant Martí de Puig-Reig del segle XVIII, almenys amb el
nom que avui coneixem.
Des de l'any 1026 es tenen
notícies d'aquesta església, aleshores era sota l’advocació de Sant Julià i
coneguda com de Puig-Reig. Ramon “Duerasan” en el seu testament entre les moltes deixes a les esglésies del terme de Puig-Reig i
rodalies, feu llegat de dos diners d’or a l’església de Sant Julià.
Al 1028 la vescomtessa
Adelaida, vídua del vescomte Bardina, i el seu fill Dalmau, aleshores vescomte
del Berguedà, feren donació a l’església de Sant Julià de Puig-Reig, advocada
també a Sant Miquel, i Sant Pere els seus alous d’Hirenne i Merola del terme de
Puig-Reig , per a remei de l’anima del difunt comte Bardina.
Segueixen totes de vendes i
deixes en diferents anys: 1144, 1164, 1212, 1271 i 1387.
Fou seu d'una petita comunitat
benedictina que va obtenir la protecció dels vescomtes del Berguedà però que no
s'allargà després dels primers anys del segle XII.
Aleshores l'església
esdevingué parroquial. L'any 1247 el bisbe d'Urgell va cedir el patrimoni de
l'antiga comunitat de Sant Julià a Pere de Berga.
Fins al segle XIV va ser
coneguda amb el nom de Sant Julià de Puig-Reig o de la Garriga i en època
moderna es mantingué l'advocació, fins que a començaments dels segle XX, es
dedicà a la Mare de Déu del Carme.
Cal recordar, però que
l’església de Sant Julià esmentada és situada molt a prop de la masia de
Periques, un gran edifici del final del segle XIII o començament del XIV; una
gran fortalesa de l’orde dels templers que van adquirir mitjançant donació
testamentaria del trobador i vescomte Guillem de Berguedà.
L’església de Santa Maria de
Periques és actualment un edifici molt transformat, bé que la seva estructura
és bàsicament romànica. Inicialment era un edifici de tres naus capçades per
tres absis semicirculars, el central més alt i ample que els laterals.
L’absis és molt simple i un
xic més ample que la nau. Ha estat construït amb carreus tallats a cops de
martell i sense polir disposats regularment en filades uniformes a trencajunts
de mitja peça. Enmig de l’absis una finestra il·lumina l’interior de la
capella.
L'edifici va enderrocar-se en
època moderna i quedà transformat en una simple capella d'una sola i petita nau
amb l'absis semicircular central i la porta al peu del mur de ponent.
Al mur de ponent hi ha un
campanar d’espadanya d’una sola obertura, molt modern.
L'estiu de l'any 1990 es realitzaren
unes excavacions arqueològiques que determinaren la planta basilical i que han
recuperat les primeres filades dels absis laterals a l'ensems que es va trobar
una petita necròpolis i unes sitges.
Sant Julià, Sant Miquel, Sant
Pere, Santa Maria i ara del Carme quants noms eclesiàstics i quantes persones s’han succeït en l’ara
petita capella.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada