diumenge, 6 d’octubre de 2013

MARE DE DÉU DEL CARME DE PERIQUES. PUIG-REIG. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA.

Enlairada en un pujol, veiem per un costat l’autovia C-16 i a l’altre el poble de Puig-Reig; i la propera i gran casa de Periques visitàvem la església del Carmen de Periques, també anomenada antigament de Santa Maria.

 
L’església de Periques és una de les esglésies del terme de Puig-Reig de més difícil identificació ja que no surt esmentada en la documentació medieval, ni tampoc en la relació de capelles del terme dependents de Sant Martí de Puig-Reig del segle XVIII, almenys amb el nom que avui coneixem.

Des de l'any 1026 es tenen notícies d'aquesta església, aleshores era sota l’advocació de Sant Julià i coneguda com de Puig-Reig. Ramon “Duerasan” en el seu testament  entre les moltes deixes  a les esglésies del terme de Puig-Reig i rodalies, feu llegat de dos diners d’or a l’església de Sant Julià. 

 
Al 1028 la vescomtessa Adelaida, vídua del vescomte Bardina, i el seu fill Dalmau, aleshores vescomte del Berguedà, feren donació a l’església de Sant Julià de Puig-Reig, advocada també a Sant Miquel, i Sant Pere els seus alous d’Hirenne i Merola del terme de Puig-Reig , per a remei de l’anima del difunt comte Bardina. 

Segueixen totes de vendes i deixes en diferents anys: 1144, 1164, 1212, 1271 i 1387. 

Fou seu d'una petita comunitat benedictina que va obtenir la protecció dels vescomtes del Berguedà però que no s'allargà després dels primers anys del segle XII. 

Aleshores l'església esdevingué parroquial. L'any 1247 el bisbe d'Urgell va cedir el patrimoni de l'antiga comunitat de Sant Julià a Pere de Berga.  

Fins al segle XIV va ser coneguda amb el nom de Sant Julià de Puig-Reig o de la Garriga i en època moderna es mantingué l'advocació, fins que a començaments dels segle XX, es dedicà a la Mare de Déu del Carme. 

Cal recordar, però que l’església de Sant Julià esmentada és situada molt a prop de la masia de Periques, un gran edifici del final del segle XIII o començament del XIV; una gran fortalesa de l’orde dels templers que van adquirir mitjançant donació testamentaria del trobador i vescomte Guillem de Berguedà. 

L’església de Santa Maria de Periques és actualment un edifici molt transformat, bé que la seva estructura és bàsicament romànica. Inicialment era un edifici de tres naus capçades per tres absis semicirculars, el central més alt i ample que els laterals. 

L’absis és molt simple i un xic més ample que la nau. Ha estat construït amb carreus tallats a cops de martell i sense polir disposats regularment en filades uniformes a trencajunts de mitja peça. Enmig de l’absis una finestra il·lumina l’interior de la capella. 

L'edifici va enderrocar-se en època moderna i quedà transformat en una simple capella d'una sola i petita nau amb l'absis semicircular central i la porta al peu del mur de ponent.  

Al mur de ponent hi ha un campanar d’espadanya d’una sola obertura, molt modern.

 
L'estiu de l'any 1990 es realitzaren unes excavacions arqueològiques que determinaren la planta basilical i que han recuperat les primeres filades dels absis laterals a l'ensems que es va trobar una petita necròpolis i unes sitges. 

Sant Julià, Sant Miquel, Sant Pere, Santa Maria i ara del Carme quants noms eclesiàstics  i quantes persones s’han succeït en l’ara petita capella. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada