dimecres, 16 d’octubre de 2013

SANT MIQUEL ARCÀNGEL DE RUPIT. RUPIT I PRUIT. OSONA

TERRES D’OSONA.                            

Aquesta vegada el nostres passos s’encaminaren a la bonica i turística població de Rupit. Excepcionalment la nostra anada fou en diumenge i els carrers i carrerons, quasi tot el poble, era ple de persones que anaven a conèixer la bella contrada osonenca. Ja en la població entre altres llocs visitàrem, en el centre del poble, l’església parroquial sota l’advocació de Sant Miquel Arcàngel.

 
Rupit (845 m. alt) és cap del municipi que forma conjuntament amb Pruit. La seva població és de 219 habitants segons dades de 2009.

Es formà sota el penyal on s’aixecava el castell de Rupit, envoltat quasi totalment per la riera. El lloc pertanyia des de la conquesta als vescomtes d’Osona, després dits de Cardona. El castell de Rupit és esmentat ja en el testament d’Eriball, el 1040, i novament en els testaments de Ramon Folc I de Cardona (1086) i de la vescomtessa Almodis (1131), els quals feren importants donacions de terres de Rupit al monestir de Casserres.

Als s. XIII i XIV fou lloc fortificat i després d’una època de decadència (s. XIV-XV) tornà a créixer (49 focs el 1553, 80 el 1626 i 101 el 1680); tingueren importància els paraires (32 el 1680).

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Els carrers estrets i costeruts s’enfilen pel penyal; hi ha notables cases dels s. XVI i XVII (algunes reproduïdes al Poble Espanyol de Montjuïc).

La decadència demogràfica ha estat motivada per la desaparició de la indústria dels paraires i per l’abandó de les masies.

Amb Pruit depengué inicialment del castell de Fàbregues (968), dividit després entre el de Rupit (1040) i el de Fornils. Fou centre de la baronia de Rupit i després del marquesat de Rupit. Aquest nucli de població, lluny de Sant Joan de Fàbregues, es creà vers els segles XIII-XIV degut a la situació privilegiada del castell de Rupit i els nobles allí establerts. Així es creà la nova església parroquial que des de 1330 tingué un sacerdot beneficiat.

 
Rupit, en un fondal de rieres i avencs, té un paisatge abrupte, que s’aboca vers la cinglera impressionant del salt de Sallent, vers l’espadat de l’Agullola de Sant Joan o el grau proper de Fàbregues.

L'església de Sant Miquel de Rupit va néixer com a filial de l'antiga església parroquial de Sant Andreu de Fàbregues de la que depengué fins el 1878, any en què s’invertiren els termes.

L’església parroquial de Sant Miquel és un edifici barroc amb elements neoclàssics, coronat amb un arc de mig punt, de pedra, amb cinc columnetes còniques amb boles terminals de pedra.

Té una nau de planta de creu grega amb capelles obertes als extrems dels braços transversals. Al centre de la creu s'eleva la cúpula el·líptica amb una llanterna també el·líptica.

És coberta en volta de canó i el presbiteri és marcat per tres graons. Al primer pis hi ha el cor. Al llarg del mur de la nau hi ha una imposta d'estuc.

A les petxines de la cúpula hi ha pintures amb la representació dels quatre evangelistes. La resta està decorada amb estucs i greques.

La façana es troba al mur de ponent i té un portal rectangular motllurat decorat amb unes volutes i una fornícula amb petxina, al centre. Al damunt s'obre una finestra quadrada amb els angles escairats i un petit òcul. La part superior és semicircular i coronat per uns cossos piramidals amb esferes.

 
A l'extrem nord-est s'eleva un campanar de planta octogonal amb finestres d'arc de mig punt i rematada amb balustrada. Des del campanar, alt i esvelt, fet en 1786-1869, es gaudeix d’una magnífica vista de la població i els seus voltants.
 

El retaule major barroc que presideix l’església, obra del 1633, fou venerat a Olot fins el 1832, i per això és dedicat a sant Esteve, patró d’aquesta ciutat.

Un racó més de la nostra geografia molt digne de ser conegut per tothom i amb un munt de llocs per visitar, però faig menció a dir que quan una persona vol caminar fora del casc urbà de la vila val la pena calçar-se adequadament. Nosaltres vam trobar-nos persones que volien visitar el salt de Sallent, que no és cap camí risc, si vas amb unes esportives adequades.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada