dijous, 17 d’octubre de 2013

SANT ROMÀ DE SAU. VILANOVA DE SAU. OSONA.

TERRES D’OSONA.

Aquest cop per motius familiars fèiem una breu estada a les terres osonenques i visitàvem l’embassament de Sau, gloriosament amb força cabdal i i la nostra mirada abastava a divisar la cúpula de l’església vella de Sant Romà.  

 
El paisatge és de gran bellesa, dignes d’admiració són els cingles de Tavertet de canviants colors que envolten el lloc i el bosc on dominen l’alzinar i la roureda.

Sant Romà de Sau és una entitat de població del municipi de Vilanova de Sau, situat a la comarca de les Guilleries, a la vora del Ter.

Consultat el diccionari Alcover Moll ens dóna    la següent resposta de l’etimologia del nom Sau: incerta; d'origen ibèric segons Carreras Ib. Gr. 19.

Els orígens del lloc de Sau són del 917. L'església vella fou consagrada l'any 1062 i pertany al romànic llombard.

Edifici religiós. Església parroquial orientada de llevant a ponent. Està mig enrunada i es fa difícil distingir el cos de l'església primitiva de les edificacions posteriors annexes a ella.

És de nau única, actualment sense absis i amb una gran arcada a la part de migdia.

A la part de tramuntana s'hi adossa un esvelt campanar de tres pisos. Al segon s'hi obren finestres geminades amb el capitell llis i arquets llombards i dents de serret al damunt. Les finestres del tercer són d'arc de mig punt i és cobert a quatre vessants.

Al mur de tramuntana es conserven arquets llombards damunt els quals canvia l'aparell constructiu que fins aquell punt era de pedra ben carejada i després és de còdols de riu.

A ponent hi ha una finestra quadrada i tapiada. La volta està aterrada.

Es va veure molt afectada pel terratrèmol del segle XV i posteriorment fou reformada i ampliada, com es pot veure per la diferència d'aparell constructiu.

És construïda amb pedra i, malgrat les penúries que passa sota les aigües, encara es pot admirar la bellesa arquitectònica i la solidesa dels seus materials.

Des de la construcció del pantà de Sau a la dècada de 1960 roman negada sota les aigües, però en èpoques de sequera surt a la superfície.

El poblet de Sau tot i estar força despoblat (ja al nomenclàtor de 1860 la parròquia figurava com "deshabitada"), comptava amb unes quantes masies, un pont romànic i la bonica església.

 
Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis 
Com a conseqüència de la forta sequera patida l'estiu de 2005, el nivell d'aigua del pantà de Sau es reduí notablement. Aquest fet va produir l'emergència de sota les aigües de restes de l'antic poble de Sant Romà de Sau, inundat l'any 1964 amb la posada en funcionament de la presa.

A prop de l'església de Sant Romà, uns 50m al sud-est, aparegueren un parell de lloses que, durant un episodi de pluges, una d'aquestes es veié parcialment afectada i sota la qual es descobriren les restes d'un enterrament humà.

Poc després, durant unes altres pluges, es posaren al descobert dos enterraments més. Durant el mes de desembre de 2005 s'excavaren les inhumacions, tres en total, de cronologia establerta entre els segles IX i X i vinculades al cementiri de l'església en època medieval.

 
Les tres sepultures corresponien a enterraments primaris individuals. Es tracta de tombes antropomorfes excavades en el terreny argilós en dos dels casos, i en tots tres enterraments es conserva la coberta de lloses.

Els individus estaven orientats amb el cap a l'est, posició decúbit supí i les extremitats superiors plegades amb les mans sobre l'abdomen (un d'ells presentava una variació, la mà dreta sobre la zona del cor), i les extremitats inferiors estirades. L'estat de conservació dels individus es considera bo després de veure's afectats per la inundació durant més de quaranta anys, del terreny on estaven enterrats.

Quan els humans ens queixem per la penúria d’aigua és com si l’església, negada per l’embassament, sobresortís per donar-nos una senyal d’esperança.

Un bell racó per visitar, n’hi ha tants a Catalunya! I amb tanta història per descobrir.

Les fotografies d’aquest escrit menys la primera de la cúpula amb la nostra senyera, que pertany a la M. Rosa, són de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic a van ser preses per J. Contijoch, essent un record visible del temple que s’amaga sota les aigües.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau i J. Contijoch.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada