Visitàvem el poble de Bar ( 40
h. 2009) pertanyent al municipi del Pont de Bar (Alt Urgell), i situat
en un contrafort de la serra de Cadí, a l’esquerra del
Segre, vora el barranc de Barguja.
Consultat el diccionari
Alcover-Moll ens dona la següent definició de l’origen etimològic del nom Bar:
segons Meyer-Lübke, Noms lloch Urg. 9, cal atribuir-li el mateix origen que al Bar
francès, que, segons J. Brüch, és el cèlt. barros, ‘punta’, ‘cim’.
Al capdamunt del poble hi
ha les ruïnes del castell de Bar , antic centre del
Baridà, que, juntament amb els de Toloriu i d’Aristot, guardava
l’entrada de la Cerdanya. Aquest castell fou adquirit el 1366 per
Roger Bernat, vescomte de Castellbò, i el 1396 fou ocupat pel rei Martí,
durant la guerra contra el pretendent Mateu de Foix. Durant la
guerra de Successió fou ocupat per tropes alemanyes.
L'església parroquial de Sant
Esteve, situada al capdamunt del poble de Bar, prop les ruïnes de l'antic castell,
podria remuntar la seva existència a la primera meitat del segle IX, si l'acta
de consagració de la Seu de 839 fos autèntica.
Malgrat això, l'edifici que es
conserva actualment no permet establir una cronologia anterior a les acaballes
de l'edat mitjana, ja que, si bé sembla que hi hagué la traça d'un bastiment
romànic, les reformes i campanyes constructives posteriors modificaren
fonamentalment la seva aparença.
A més a més, en el segle XIX,
l'edifici fou afectat per un incendi, en el qual segons que sembla va cremar-se
també la imatge romànica de la Mare de Déu de Tor, i fou reconstruït.
L'església actual es producte
d'intervencions que es reflecteixin en la seva estructura i que en dificulten
la seva classificació dins les coordenades d'un estil unitari o en excés
perfilat
De capçalera tripartida i
carrada en un principi, posteriorment s'afegí un absis semicircular evidenciat
a l'exterior, que prolonga el central i accentua l'eix longitudinal de la nau
que ordena l'espai intern.
El sistema de cobertes
introdueix voltes nervades de creueria. Es poden mencionar també les solucions
d'un cor aixecat sobre els peus de l'església i un cimbori sobre petxines que
marca transicions entre cobertes a diferents nivells, però que no podem
destacar com a cos de llum, radicat entre la nau i el presbiteri.
D'altra banda, les obertures
de l'edifici, no massa significatives, amb predomini del mur, es distribueixen
en els laterals, absis i façana.
Aquesta, de trets sumaris,
organitza l'accés amb porta d'arc de mig punt i un senzill òcul.
Trencant la idea d'un frontis
simètric, a l'alçada de les cobertes, s'aixeca un campanar que transforma la
seva planta en octògon de costats desiguals i que es divideix en alçat en un
primer nivell massís i el cos de campanes, coronat amb capitell.
El parament de pedra vista
deixa veure avui dia la disposició irregular dels carreus i tradueix clarament
el pas entre el campanar i l'església, que li fa de base.
Sant Esteve de Bar és un monument declarat com a Bé Cultural
d'Interès Nacional.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada