dimecres, 30 d’octubre de 2013

SANT CRISTÒFOL DE TAVERTET. OSONA.

TERRES D’OSONA.

Visitàvem el poble de Tavertet(158 hab. 2009) el terme passa la cinglera de Tavertet i s’aboca a la vall del Ter, a l’indret del mas Sulroca o Surroca, sota l’Avenc. Aquesta gran cinglera que separa el Cabrerès de la vall del Ter dóna un encant especial a la població i a una bona part del terme, i ha afavorit el caràcter de lloc d’estiueig i residencial.

 
El territori és accidentat, i les planures o comellars dels masos es troben a frec de cingleres o en repeus o cimadals de muntanyes. Les terres es formaren durant les primeres èpoques del Terciari. Hom destaca la Rocallarga (1.187 m) a les terres de llevant.

La primera notícia que tenim de Sant Cristòfol de Tavertet data del 1070 a través d´un document en què els vescomtes d´Osona-Cardona (Senyors de Rupit) donen com a feu a Robert Umbert dues cavalleries de terra que tenia Ramon Miró de Tavertet, excepte l'església.

L’església de Sant Cristòfol de Tavertet, inicialment composta per una sola nau romànica, amb dos arcs torals de reforçament i un absis semicircular decorat amb arcuacions cegues i lesenes, correspon segurament a l’esmentada el 1070. En dit absis s'obren 3 finestres d'esqueixada amb el presbiteri marcat per graons i la nau coberta amb volta de canó.
 

A la fi del segle XII o principi del XIII hom li afegí a l’extrem de ponent una torre campanar de planta quadrada, inserit a la nau amb obertures semicirculars al cim, geminades a llevant i ponent, i simples als altres costats. I possiblement la unió amb la rectoria.

A principi del XVII, una segona nau a la banda de tramuntana, unida a la primitiva per grans arcs i coberta amb voltes d’ogiva.

Un segle més tard fou feta la sagristia i un altar o capella a migdia. Al segle XX l’absis que havia estat sobrealçat, i l’aparell romànic, han estat restaurats.

El portal es troba a migdia i es adovellat i de grans dimensions. Per accedir a la porta s'ha de passar per sota d'un pont amb arc rebaixat que comunica amb la rectoria. Les parets interiors són de pedra vista.

 
Als peus de l'església de Tavertet, hi ha la pica baptismal de pedra. Es troba assentada damunt d'un basament ortogonal amb una forma arrodonida que es cenyeix en un cilindre anellat damunt el qual s'assenta el recipient, també ortogonal, amb decoracions incises en cada una de les cares. Les decoracions tracten de formes triangulars formant sanefes, un escut amb les quatre barres i una estrella de cinc puntes, una mena de cercla que inscriu les inicials del nom de Jesús, i la resta només està decorat per les incisions dels cops de buixarda. La pedra és de gres i l'estat de conservació és bo. Malgrat tot, en la pica baptismal, no consta cap dada que permeti donar cronologia a la peça, i no es descarta que el peu i la tassa siguin d'època diferent.

 
En un dels graons del presbiteri es conserva un capitell amb una llosa al damunt. Es desconeix el seu emplaçament original. Té forma de piràmide truncada invertida, decorada amb formes vegetals, rostres d'àngels i la Verge amb l'Infant amb els braços recollits damunt ell. Sant Josep es recolza damunt un bastó i fulles de palma al centre de cada cara del capitell. L'altre angle està molt deteriorat i no acabem de distingir l'escena que s'hi representa. Els rostres són poc marcats, els ulls tenen forma d'ametlla i només estan insinuats.

També es conserva una imatge gòtica d’alabastre de Santa Maria, dita antigament la Verge del Cor, datada al principi del segle XV. La imatge original està guardada i la que hi ha a l'església és una rèplica.

A tramuntana hi ha el cementiri.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada