Acabàvem de veure Taús quan en
tornar en direcció a Noves de Segre en passar pel poble d’Espaén (Població: 6 h. (2009) vam veure
treure el cap a un campanar de cadireta. Sense pensar-nos-ho vam aparcar el
cotxe i donant la volta pel carrers del petit poble, ben cimentats malgrat les
runes d’algunes construccions, visitàvem l’església de Santa Eulàlia.
Espaén és un poble enlairat a 1.120 m alt. damunt la
riba esquerra del riu de Castellàs.
Cercant dades ens surt escrit
en varies grafies com Espaén, Espaent i Espahent. El diccionari Alcover Moll
ens dóna aquesta definició etimològica: del nom propi germànic Spanosind (cf.
Coromines ap. Misc. Fabra 114). Està documentada la forma Spasent l'any
1049 (cf. Aebischer Topon. 25).
L'any 1159 es documenta un
castell d'Espaén en la donació de les fortificacions pertanyents al vescomtat
de Castellbò, i es trobava dins de la batllia de la vall d'Aguilar del quarter
de Castellbò. A mitjan segle XIX Espaén consta com a lloc agregat a
l'ajuntament de la Guàrdia, amb una població de 30 habitants.
L’església parroquial depèn de
la de Castellàs.
Edifici religiós és una obra
popular d'una sola nau amb l’absis quadrat i dues capelles.
La teulada de l’edifici és coberta
amb fusta i teula i està en bones condicions.
L’aparell es de construcció
rústega de pedres actualment arrebossada però actualment l’arrebossat és en
males condicions.
La porta adovellada és al
frontis amb un ull de bou a sobre. La façana està coronada per un campanar
d’espadanya de dos ulls sense campanes.
Malauradament el seu estat ens
indica que no es realitzen gaire oficis religiosos en el seu interior.
Una petita església suficient
pel seu poble però com ell pateix l’abandó de la majoria de la població. Pocs
habitants però alguns eren treballant en tasques diverses.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada