dimecres, 2 d’octubre de 2013

SANTA EULÀLIA D’ESPAÉN. VALLS D’AGUILAR. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL.

Acabàvem de veure Taús quan en tornar en direcció a Noves de Segre en passar pel poble d’Espaén (Població: 6 h. (2009) vam veure treure el cap a un campanar de cadireta. Sense pensar-nos-ho vam aparcar el cotxe i donant la volta pel carrers del petit poble, ben cimentats malgrat les runes d’algunes construccions, visitàvem l’església de Santa Eulàlia.

Espaén és  un poble enlairat a 1.120 m alt. damunt la riba esquerra del riu de Castellàs.

Cercant dades ens surt escrit en varies grafies com Espaén, Espaent i Espahent. El diccionari Alcover Moll ens dóna aquesta definició etimològica: del nom propi germànic Spanosind (cf. Coromines ap. Misc. Fabra 114). Està documentada la forma Spasent l'any 1049 (cf. Aebischer Topon. 25).

L'any 1159 es documenta un castell d'Espaén en la donació de les fortificacions pertanyents al vescomtat de Castellbò, i es trobava dins de la batllia de la vall d'Aguilar del quarter de Castellbò. A mitjan segle XIX Espaén consta com a lloc agregat a l'ajuntament de la Guàrdia, amb una població de 30 habitants.

L’església parroquial depèn de la de Castellàs.

Edifici religiós és una obra popular d'una sola nau amb l’absis quadrat i dues capelles.

La teulada de l’edifici és coberta amb fusta i teula i està en bones condicions.

L’aparell es de construcció rústega de pedres actualment arrebossada però actualment l’arrebossat és en males condicions.

La porta adovellada és al frontis amb un ull de bou a sobre. La façana està coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls sense campanes.

Malauradament el seu estat ens indica que no es realitzen gaire oficis religiosos en el seu interior.

Una petita església suficient pel seu poble però com ell pateix l’abandó de la majoria de la població. Pocs habitants però alguns eren treballant en tasques diverses. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada