Davallaven d’una sortida al
estanys de la Pera i en passar pel bonic poble d’Arànser com sempre visitàvem i fotografiàvem
la seva església sota l’advocació de Sant Martí. Arànser és el nom oficial però
hi ha molts cartells amb segurament l’antiga denominació d’Aransa.
Arànser és un antic municipi
de la Baixa Cerdanya, al Baridà, al límit amb l’Urgell i amb Andorra. Va ser
annexat juntament amb Músser a Lles de Cerdanya l’any 1966.
El poble (45 h. 2009) està situat
a 1.493 m. alt. al límit occidental de la Cerdanya, al vessant meridional de
les roques de Sant Marcell (contrafort de la serralada que separa la vall de
Lles d’Andorra) i a la dreta del riu
d’Arànser (el qual era, en gran part dels seu curs, el límit entre
els antics termes de Lles i de Músser i Arànser), emissari dels estanys de
la Pera, situats sota el coll de Perafita a la ratlla d’Andorra, que aflueix
per la dreta al Segre, prop de Martinet; aigua amunt d’Arànser, rep per
l’esquerra el torrent dels clots de Setut.
Cercant el significat del nom
del poble en el diccionar Alcover–Moll hi ha la següent entrada etimològica: Desconeguda,
però segurament pre-romana. Meyer-Lübke Noms de lloch Urg. 5, relaciona aqueix
nom amb el basc arantza ‘punxa’; Montoliu, Noms fluv. 5, indica la
possibilitat de relacionar-lo amb el basc aran ‘vall’. En l'Acta Cons.
Seu U., apareix escrit Aransar; en el cens de l'any 1359, Aranser (Col.
Bof. xii, 89). L'accentuació Aransá, que trobam en Espasa Encicl., és
equivocada. L'etimologia més probable és el basc arantz-ari, col·lectiu
o abstracte derivat de arantza, ‘arç’ (cf. Coromines en Congr. Barc.
412).
És citada a l'Acta de
Consagració de la Catedral d'Urgell (839) amb el nom de "Sant
d'Arânser". Al segle IX era parròquia del bisbat d’Urgell, encara que el
seu origen es pot relacionar amb les arrels basques dels ceretans (Aransa =
vall bonica). El monestir de Sant Miquel de Cuixà hi tenia possessions pels
volts del segle X.
El castell d’Arànser va ser
una de les fortaleses dels comtes de Foix (s. XII). Posteriorment (s. XIV), els
cavallers de Saga van rebre del rei mallorquí Sanç la jurisdicció d’Arànser.
El temple és un edifici de
planta rectangular i una sola nau.
El campanar és de planta
quadrada i està format per tres cossos: al del mig s'hi obren tres finestres
d'arc de mig punt i al superior les obertures són rodones i emmarcades amb
dovelles.
La teulada piramidal, es troba
molt malmesa.
A l’església parroquial de
Sant Martí s’hi venerava una Mare de Déu del segle XII que es pot admirar al
Museu d’Art de Girona.
Sant Martí d'Arànser és
una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local del municipi
de Lles de Cerdanya (Cerdanya).
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada