dijous, 10 d’octubre del 2013

SANT MARTÍ D'ARÀNSER. LLES DE CERDANYA. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA.

Davallaven d’una sortida al estanys de la Pera i en passar pel bonic poble d’Arànser com sempre visitàvem i fotografiàvem la seva església sota l’advocació de Sant Martí. Arànser és el nom oficial però hi ha molts cartells amb segurament l’antiga denominació d’Aransa. 

Arànser és un antic municipi de la Baixa Cerdanya, al Baridà, al límit amb l’Urgell i amb Andorra. Va ser annexat juntament amb Músser a Lles de Cerdanya l’any 1966. 

El poble (45 h. 2009) està situat a 1.493 m. alt. al límit occidental de la Cerdanya, al vessant meridional de les roques de Sant Marcell (contrafort de la serralada que separa la vall de Lles d’Andorra) i a la dreta del riu d’Arànser (el qual era, en gran part dels seu curs, el límit entre els antics termes de Lles i de Músser i Arànser), emissari dels estanys de la Pera, situats sota el coll de Perafita a la ratlla d’Andorra, que aflueix per la dreta al Segre, prop de Martinet; aigua amunt d’Arànser, rep per l’esquerra el torrent dels clots de Setut.
 
Cercant el significat del nom del poble en el diccionar Alcover–Moll hi ha la següent entrada etimològica: Desconeguda, però segurament pre-romana. Meyer-Lübke Noms de lloch Urg. 5, relaciona aqueix nom amb el basc arantza ‘punxa’; Montoliu, Noms fluv. 5, indica la possibilitat de relacionar-lo amb el basc aran ‘vall’. En l'Acta Cons. Seu U., apareix escrit Aransar; en el cens de l'any 1359, Aranser (Col. Bof. xii, 89). L'accentuació Aransá, que trobam en Espasa Encicl., és equivocada. L'etimologia més probable és el basc arantz-ari, col·lectiu o abstracte derivat de arantza, ‘arç’ (cf. Coromines en Congr. Barc. 412).  

És citada a l'Acta de Consagració de la Catedral d'Urgell (839) amb el nom de "Sant d'Arânser". Al segle IX era parròquia del bisbat d’Urgell, encara que el seu origen es pot relacionar amb les arrels basques dels ceretans (Aransa = vall bonica). El monestir de Sant Miquel de Cuixà hi tenia possessions pels volts del segle X. 

El castell d’Arànser va ser una de les fortaleses dels comtes de Foix (s. XII). Posteriorment (s. XIV), els cavallers de Saga van rebre del rei mallorquí Sanç la jurisdicció d’Arànser. 

El temple és un edifici de planta rectangular i una sola nau.  

El campanar és de planta quadrada i està format per tres cossos: al del mig s'hi obren tres finestres d'arc de mig punt i al superior les obertures són rodones i emmarcades amb dovelles.  

La teulada piramidal, es troba molt malmesa. 

A l’església parroquial de Sant Martí s’hi venerava una Mare de Déu del segle XII que es pot admirar al Museu d’Art de Girona.  

Sant Martí d'Arànser és una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local del municipi de Lles de Cerdanya (Cerdanya). 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada