En el nostre recorregut per
les Valls d’Aguilar visitàvem el poble de la Guàrdia d’Ares situat en un turó
(1594 m. d’alt.) a la riba esquerra del riu d’Aguilar o riu de la Guàrdia.
Fou municipi independent fins el 1972; actualment és una entitat menor amb junta administrativa pròpia. L’antic terme era situat al sector central de l’actual terme de les Valls d’Aguilar i comprenia la vall alta del riu d’Aguilar i la vall baixa del riu de Castellàs. El terme comprenia, a més, els pobles i llocs d'Espaén, Trejuvell, Nyus i Auses.
Segons dades estadístiques de
l’any 2009 hi viuen 26 habitants. Les cases, de pedra, tenen teulades de llicorella
o de teules, i algunes balconades de fusta sota el ràfec. S'esglaonen
en carrers costeruts i al cim s’aixeca l’església de Sant Esteve,
sufragània de la de Taús.
L’antic castell de la Guàrdia,
situat al capdamunt de la població de la Guàrdia d’Ares (vora
l’església) i del qual queden escasses restes, és documentat el 1078, quan
Ermengol IV d’Urgell donà al comte Ramon V de Pallars Jussà,
a la seva muller Valença i al seu fill Arnau “ ipsum
castrum deGuardia et de Montanione et de Ossass
et de Malograto ”, amb els seus termes i les seves
pertinences.
Per l’octubre del 1180
Ermengarda de Taús concedí la meitat del castell de la
Guàrdia a la seva filla Arnaua de Caboet i al seu marit Bertran de Tarascó.
Casada en segones núpcies amb Arnau de Castellbó, Arnaua, darrer membre del
llinatge de Caboet, renúncia a favor d’aquest tots els seu béns; el castell de
la Guàrdia passà, així, a integrar-se a la jurisdicció feudal del vescomtat de
Castellbó.
Dins aquest vescomtat, la Guàrdia i
el seu terme formaven la batllia de la vall d’Aguilar,
el batlle de la qual, que ho era de Castellbò, normalment
residia a Noves. La batllia de la Vall d’Aguilar era
integrada al quarter primer del vescomtat, o quarter de Castellbò.
A l’antic terme de la Guàrdia d’Ares es
documentaven el 1860 els masos del Baró (n'hi havia dos d’aquest nom, l’un
a 12 km del cap de municipi i l’altre a 1,2
km), de l’Esparrica, la Borda, del Paraire i Auses (citat com a
mas); a més, hi havia el Molí de l’Oliva.
L’església romànica de Sant Esteve és anomenada per
primera vegada l’any 839 en un document de venda.
Edifici religiós d'una nau capçada
a llevant per un absis, bastit arran mateix d’un trencant rocós, que s’obre
a la nau mitjançant un arc presbiteral.
La nau és coberta amb volta de
canó reforçada per dos arcs torals. L’estructura original ha sofert moltes
alteracions, originàriament la porta era a la façana sud, on actualment hi ha
dues capelles rectangulars. La nau central està allargada a ponent i al costat
nord hi ha una estreta nau també afegida posteriorment.
L’actual porta d’accés se
situa en el tram afegit de la nau central, a la cara sud.
Dues finestres de doble
esqueixada a l’absis i un ull de bou a la façana oest il·luminen l’interior.
El campanar d’espadanya s’alça
sobre la façana de ponent.
L’església de Sant Esteve és una construcció del segle XII; l’allargament de la nau es realitzaria a partir del segle XIII.
Ens va ser quasi impossible
fotografiar la part de l’absis entremig d’una construcció i diverses plantes i
arbres que ens impedien la visió.
Sant Esteve de la Guàrdia d’Ares
és una de les esglésies conservades i obrades per perviure en la memòria dels
humans.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada