diumenge, 27 d’octubre de 2013

MARE DE DÉU DE QUADRES. ISÒVOL. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA

Visitàvem en terres del municipi d’Isòvol el santuari de la Mare de Déu de Quadres. Situat a la part baixa del municipi, el torrent Gros que baixa d'All, abans de lliurar les seves aigües al riu Segre, creua la plana de les Pedroses pel  costat del Santuari. El santuari de Quadres és un lloc de culte antiquíssim.
 

En temps medievals els pelegrins i viatgers que baixaven del Coll de la Perxa cap a la Seu d'Urgell, passaven per Font-Romeu, Dorres, Rigolisa, Sant Martí d'Aravó i anaven a buscar acolliment a Quadres, conegut ja en els segles XIII i XIV com a "domus hospitalis" de Santa Maria de Cadris.

Consta que el 1285 comptava amb alguns donants, entre ells P. Gerralli d'Oceja. L’església era sufragània de la parròquia d'All; n'eren protectors els cònsols de Puigcerdà des del segle XIV.

El 1374 el santuari depèn únicament del bisbe d'Urgell i a ell demana autorització Ramon Figuerola, donant de Quadres, per lliurar el santuari una casa que tenia a Puigcerdà, amb el fi d'adobar els desperfectes de les parets de l'església causats per el terratrèmol de l'any abans, i per proveir de llits i robes les estances destinades a acollir els pobres de Crist que passaven per l'hospital.

El 1489 els cònsols de Puigcerdà anomenen un obrer per fer obres a la capella de la casa.

En rendir-se Puigcerdà als francesos el 1654, aquests s'endugueren les campanes de les esglésies de la vila i per a suplir les de la parroquial de Santa Maria, els cònsols hi portaren les de Quadres, les quals va reclamar l’obrer del santuari el 1687.

 
Fins a la seva destrucció, acudien a Quadres tots els pobles de la solana el dia de Sant Bartomeu complimentant un vot en temps passats. Aquesta església va tenir capellà propi fins a la guerra carlista de 1870.

És una església d'una nau, amb absis semicircular, en què conviuen construccions de diferents èpoques. La nau és ample i resulta curta per l'amplada que té.

El parament exterior de les parets és de carreus regulars, ben treballats, de dimensions mitjanes, propi del segle XII, amb una finestra de doble esqueixada i arc monolític al començament de la nau.

Aquest tipus de construcció comença sobre un sòcol de dues o tres filades de grans carreus quasi quadrats, possiblement part d'una construcció bastant més antiga, i arriba fins a l'arrencada de la volta de pedra, marcada per una cornisa llisa que corre a tot el volt, aproximadament a un metre sobre el paviment, que indica com amb el temps va quedar d'enfonsada aquesta construcció respecte al nivell del terreny exterior.

Els carreus del sòcol varen ser posats de manifest per unes excavacions de  fa pocs anys. 

 
L'absis és d'un gran diàmetre i fàbrica més rústega, composta de carreuons devastats i disposats en filades horitzontals d'altures variables, sense el sòcol de carreus grans, quedant l'ampit d'una i altra arran mateix del terrenys de fora.
 
Ja sigui per les riuades del riu Segre veí o per els arrossegalls del torrent d'All, el nivell dels terrenys circumdants va anar pujant, deixant cada cop més enfonsada l'església, fins que hom optà per aixecar-ne una de nova sobre els murs de la vella. 

Això va passar abans del 1698, que és la data gravada a la clau de l'arc de la porta actual. L'església nova la varen fer d'estil barroc amb pilastres, arcs de mig punt, motllures i frisos de gruix, amb volta de maó prim sota encavallades de fusta.  

És de creure que amb l'experiència del passat el nou temple fou construït amb el pis més elevat que el terra del voltant. Això no obstant, avui en dia cal baixar uns graons per entrar-hi. 

El recinte del santuari tenia una portalada ornamentada amb motius escultòrics molt semblants als de la porta de l'església de Ger, que és del 1740. A l'últim quart del segle XX la portalada va ser adquirida per un particular i traslladada a Ventajola.

 
El que fou durant molts segles un venerat santuari i lloc de romiatge dels pobles va ser incendiat el 1936. Fins aquell any es conservà un retaule barroc, al cambril del qual es venerava una talla de la Verge Maria del segle XIII. A més, també cremada, es donava culte a una altra imatge de la Mare de Déu en majestat, més tardana, semblant a les del segle XV. 

Fa poc temps la restauració va permetre refer la coberta, relligar les parets i arreglar l'interior. A més, les obres van posar al descobert, unes estructures antigues que es desconeixien, com a part d'una antiga església romànica. També van restaurar les pintures murals del segle XVI. 

Sempre es agradable visitar una part de la nostra història malgrat no hagin estat respectats per causa de les vicissituds de la vida. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada