Visitant la Cerdanya ens
acostarem a conèixer el poble del Querforadat que havien vist moltes vegades en
les nostres excursions a Prat de Cadí, així que aquest cop per l’estreta i
regirada carretera asfaltada pujarem i visitàrem aquell formós indret. Davant nostre
les parets nord de la serra del Cadí.
El Querforadat (15h. L’any
2009) pertany al terme municipal de Cava i per tant com a municipi és una part
de l’Alt Urgell. El poble, és situat a 1.380 m alt., al peu de la serra de
Cadí, a llevant del tossal del Quer o tossal de Cal Pubill, damunt la riba
esquerra del riu del Quer. Històricament pertanyia al Baridà (comarca
natural), tot i que la resta de municipi pertany a l'Urgellet.
Més conegut que la seva
església sota l’advocació de Sant Genís són les restes del castell de Quer que
damunt un turó calcari sobresurt per damunt dels teulats de les cases.
El lloc és documentat, el 1004 i el castell termenat el
1109. Al segle XI era possessió dels comtes de Cerdanya i posteriorment passà
per donació als Pinós, Galceran de Pinós "el Vell" (?-1277) ja
es citat com a senyor de Quer Foradat.Pels volts de l'any 1100, Galceran, fill de na Sicardis, prestà jurament als comtes de Cerdanya per diversos "kastellos quos teneo de te", un dels quals era el de "Cher Foradat".
En heretar el comte de
Barcelona les possessions del comte de Cerdanya, Bernat, a la primera meitat
del segle XII, un altre Galceran, fill d'Adalaidis, prestà fidelitat pel
castell de "Cher Foradad".
Aquest Galceran és de la línia
de la família dels Pinós. El 1313 el procurador de Saura de Mallorca, vídua de
Pere Galceran e Pinós, féu homenatge al rei Jaume d'Aragó pel castell i lloc de
Querforadat.
Cal dir que els Galceran de
Pinós pretengueren, en diverses ocasions, que ho tenien en alou propi, no pas
en feu reial. Per raó de matrimoni, el vescomtat d'Évol passà, el 1428, als
Castre-Pinós.
El primer comte de Guimerà,
Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i Aragó, prenia el títol de vescomte del
Quarforadat, sembla que per decisió personal, pels anys 1620. Títol que
seguiren usant els seus successors.
En resta molt poca cosa, algun
llenç de mur en ruïnes i una torre que gairebé no es veu en quedar adossada a
una casa que aprofita la volta que marca la planta circular.
Etimològicament un quer (mot
d'origen preromà) és una penya. Sobre la gran roca hi havia el castell. Segons
la llegenda, un forat comunicava el castell amb el riu permetent esquivar els
setges. Els habitants ensenyaven cada dia truites fresques per desanimar als
assetjadors. De totes formes, les dites populars diuen que "al Quer,
el forat tothom se'l té".
L’església de Sant Genís es
situada en el centre del poble i va ser construïda l’any 1716 amb les restes de
l'església antiga (data al portal) i en depèn l’església del veïnat de Barguja.
Edifici religiós d'una nau amb
capelles laterals. Nau coberta amb volta de llunetes, les capelles amb volta de
canó. Construcció rústega de pedres unides amb fang, porta adovellada al
frontis. Torre campanar de dos pisos.
Castell del Quer és un monument declarat com a Bé Cultural
d'Interès Nacional.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada