dilluns, 14 d’octubre de 2013

SANT GENÍS DEL QUERFORADAT. CAVA. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL.

Visitant la Cerdanya ens acostarem a conèixer el poble del Querforadat que havien vist moltes vegades en les nostres excursions a Prat de Cadí, així que aquest cop per l’estreta i regirada carretera asfaltada pujarem i visitàrem aquell formós indret. Davant nostre les parets nord de la serra del Cadí.

 
El Querforadat (15h. L’any 2009) pertany al terme municipal de Cava i per tant com a municipi és una part de l’Alt Urgell. El poble, és situat a 1.380 m alt., al peu de la serra de Cadí, a llevant del tossal del Quer o tossal de Cal Pubill, damunt la riba esquerra del riu del Quer. Històricament pertanyia al Baridà (comarca natural), tot i que la resta de municipi pertany a l'Urgellet.

Més conegut que la seva església sota l’advocació de Sant Genís són les restes del castell de Quer que damunt un turó calcari sobresurt per damunt dels teulats de les cases.

El lloc és  documentat, el 1004 i el castell termenat el 1109. Al segle XI era possessió dels comtes de Cerdanya i posteriorment passà per donació als Pinós, Galceran de Pinós "el Vell" (?-1277) ja es citat com a senyor de Quer Foradat.

Pels volts de l'any 1100, Galceran, fill de na Sicardis, prestà jurament als comtes de Cerdanya per diversos "kastellos quos teneo de te", un dels quals era el de "Cher Foradat".

En heretar el comte de Barcelona les possessions del comte de Cerdanya, Bernat, a la primera meitat del segle XII, un altre Galceran, fill d'Adalaidis, prestà fidelitat pel castell de "Cher Foradad".

Aquest Galceran és de la línia de la família dels Pinós. El 1313 el procurador de Saura de Mallorca, vídua de Pere Galceran e Pinós, féu homenatge al rei Jaume d'Aragó pel castell i lloc de Querforadat.

Cal dir que els Galceran de Pinós pretengueren, en diverses ocasions, que ho tenien en alou propi, no pas en feu reial. Per raó de matrimoni, el vescomtat d'Évol passà, el 1428, als Castre-Pinós.

El primer comte de Guimerà, Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i Aragó, prenia el títol de vescomte del Quarforadat, sembla que per decisió personal, pels anys 1620. Títol que seguiren usant els seus successors.

En resta molt poca cosa, algun llenç de mur en ruïnes i una torre que gairebé no es veu en quedar adossada a una casa que aprofita la volta que marca la planta circular.

Etimològicament un quer (mot d'origen preromà) és una penya. Sobre la gran roca hi havia el castell. Segons la llegenda, un forat comunicava el castell amb el riu permetent esquivar els setges. Els habitants ensenyaven cada dia truites fresques per desanimar als assetjadors. De totes formes, les dites populars diuen que "al Quer, el forat tothom se'l té".

 
L’església de Sant Genís es situada en el centre del poble i va ser construïda l’any 1716 amb les restes de l'església antiga (data al portal) i en depèn l’església del veïnat de Barguja.

Edifici religiós d'una nau amb capelles laterals. Nau coberta amb volta de llunetes, les capelles amb volta de canó. Construcció rústega de pedres unides amb fang, porta adovellada al frontis. Torre campanar de dos pisos.

Castell del Quer és un monument declarat com a  Bé Cultural d'Interès Nacional.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada