dijous, 3 d’octubre de 2013

SANTA MARIA DE RIBERA DE CARDÓS. VALL DE CARDÓS.PALLARS SOBIRÁ.

CAMINANT PEL PALLARS SOBIRÀ

En la nostra sortida d’Amics del Romànic del Berguedà visitàrem l’església de Santa Maria de Ribera de Cardós.

 
La vila de Ribera de Cardós és  el cap administratiu, del municipi de Vall de Cardós situada a 898 m d’altitud, a la dreta de la Noguera de Cardós en una plana oberta a la vall, a migdia de la desembocadura de la ribera d’Estaon.

En el diccionari Alcover- Moll cercant el significat del nom en dona la seguent entrada: Etim.: sembla derivat de card, o del nom propi personal llatí Cardus (Rohlfs Stud. 64). En l'any 835 apareixen documentats els derivats Cardosensis (pagus) i Cardosetanus (pagus), ap. Abadal CC, ii, 279, 288.

En un extrem de la població, una mica separada, es destaca la notable església parroquial de Santa Maria de Ribera de Cardós.

Aquesta església surt esmenada en l’any 839, a l'acta de Consagració de la Seu d'Urgell mencionada com "Sancta Maria Cardonensis" i se'n conserva l'acta de consagració, del 1145. En el segle XII hi ha documentades varies deixes comtals.

Tot i que el temple mostra clarament el seu origen romànic l'actual fàbrica amb forta empremta mudèjar és dels segles XI i XII, fou objecte de nombroses modificacions en els segles posteriors i especialment en el curs del segle XVIII fou fruit de modificacions i ampliacions.

En el Diccionari Nomenclàtor de pobles i poblats de Catalunya, es diu que fou dels templers.

Originàriament de tres naus rematades a l'est per tres absis semicirculars dels quals actualment només en resta el lateral nord, decorat a l'exterior per arcuacions cegues que descansen sobre petites mènsules i il·luminat per una finestra atrompetada. La capçalera absidal fou molt refeta, però conserva l'absidiola nord de l'obra original.

L'antic absis central fou substituït al segle XVIII per una capçalera rectangular.

Actualment l'església presenta una nau flanquejada per capelles cobertes amb volta d'aresta.

La part central de l'església és l'original, amb un portalada romànica d’arc de mig punt amb dues arquivoltes emmarcades per una sanefa de dents de serra i amb un fris d’escacats en el límit superior. Per damunt d’aquest hi ha una gran rosassa envoltada pels mateixos elements decoratius.

Aquesta portada fou descoberta no fa massa anys sota una gruixuda capa d'arrebossat.

 
En el mur de la façana es veuen traces de murs perpendiculars que possiblement devien formar un atri.

Al costat septentrional de l'església s'aixeca un magnífic campanar romànic molt notable, en la línia de les grans obres romàniques pirinenques. De quatre pisos i punxeguda coberta a quatre vessants. A l'exterior els pisos són separats per arcuacions cegues i petits frisos dentats i escacats, i al pis superior per un de més ample d'entrecreuats. Als dos pisos inferiors s'obren espitlleres, al tercer una finestra de mig punt i al quart una finestra geminada partida per una columneta amb capitell, i una petita rosassa al mig dels dos arcs lleugerament apuntats.  

Té categoria de parròquia, dins de l'arxiprestat del Pallars Sobirà. Actualment és centre d'una agrupació de parròquies, que inclou les de Sant Julià d'Ainet de Besan, Santa Eugènia d'Ainet de Cardós, Sant Romà d'Aineto, Sant Vicenç d'Alins, Sant Romà d'Anàs, Sant Esteve d'Araós, Sant Climent d'Àreu, Sant Julià d'Arrós, Sant Lliser de Benante,Sant Cristòfol de Boldís Jussà (ara, dedicada a sant Pere), Sant Fruitós de Boldís Sobirà, Santa Maria de Bonestarre, Sant Bartomeu de Burg, Sant Jaume d'Estaon, Sant Pau i Sant Pere d'Esterri de Cardós, Santa Llúcia de Farrera, Santa Maria de Ginestarre, Sant Martí de Lladorre, Sant Pere de Lladrós, Sant Corneli i Sant Cebrià de Lleret, Sant Esteve de Montesclado, Sant Serni de Norís, Sant Bartomeu de Tavascan, Sant Feliu de Tírvia i Sant Pere de Tor, incloses les sufragànies i capelles de cadascuna d'elles. Les seves sufragànies històriques eren les de Sant Andreu de Cassibrós i de Santa Coloma de Surri; també en depenien les capelles de la Puríssima de Casa l'Apotecari, Santa Llúcia de Casa Móra, així com la de Sant Cristòfol, en ruïnes. 

Veient aquesta llista de tantes esglésies ens sembla que tenim molta feina a fer.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada