dimarts, 29 d’octubre de 2013

SANTA SUSANNA DE L'ABELLAR. CORNET. SALLENT. BAGES.

TERRES DEL BAGES.

En la sortida organitzada per Gaia Camina, amb el lloable propòsit de conèixer les rodalies del seu terme municipal, aquesta vegada visitàvem la església de Santa Susanna de l’Abellar o Abeiar .

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aquesta ermita, envoltada d’arbres, és situada a l’aiguabarreig de les terres de Sallent (Cornet) i Gaià, prop de la masia de l’Abellar de Baix.

Consultada dades etimològiques el diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta contesta: del llatí *apĭcŭlāre, mat. sign. Segurament per la existència de molts rusc d’abelles en aquest punt i a més hem de notar que les dues masies pròximes porten els noms d’Abellar de Dalt i Abellar de Baix. També l’observació de la utilització en dades del nom Abeiar, ieisme habitual de les terres osonenques, bastant normal de trobar en gent gran de les contrades.   
 

L'església de Santa Susanna de l'Abellar es troba solitària en mig del bosc.

L’església ja és documentada al segle XII. Apareix documentada l’any 1239, en un llegat de quatre sous als altars de Santa Susanna i Santa Fe. Hom té moltes notícies que confirmen la seva funció de capella parroquial.

Es tracta d'una construcció d'una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular, cobert amb una volta de quart d’esfera. La coberta exterior de tot l'edifici és de teula.

Al segle XVIII va ser ampliada amb dues capelles a manera de creuer de planta semicircular.
L'accés ubicat al mur de migjorn es realitza per una portalada d'arc de mig punt adovellada. Davant el portal hi ha uns graons semicirculars.
Destaca la finestra central de doble esqueixada de l'absis que a l'exterior presenta dos arcs de mig punt en degradació amb el de l'interior decorat amb una arquivolta treballada amb un motiu de corda.
Al mur de ponent s'alça l'espadanya d'una sola obertura de factura tardana.
L’any 1706 l’escultor Francesc Morató, de Vic, va fer la imatge barroca de la santa, que sortosament és la mateixa que s’hi venera actualment. 
Un agradable lloc per visitar amb grans masies properes a l’església.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada