En la nostra estada andorrana
i veiem els paratges muntanyosos andorrans visitàvem el poble del Serrat i la
seva església sota l’advocació de Sant Pere.
El Serrat (1.539 m. alt) és
una població i centre turístic a la parròquia d’Ordino. La seva posició
geogràfica és a la capçalera de la vall d’Ordino, a la confluència del riu de
Rialb i de la riera de Tristaina. L’any 2009 tenia 138 habitants.
La parròquia d’Ordino és
la tercera, segons l'ordre tradicional, de les set parròquies d'Andorra.
Amb 85 km² és la més extensa després de Canillo.
La parròquia comprèn la conca
de la Valira d'Ordino o la Valira del Nord, al nord-oest del Principat.
Limita al nord amb el País de Foix (Auzat i Vic de Sòs), a
l'est amb Canillo i al sud i l'oest amb la Massana.
La data de construcció se
situa probablement entre el segle XVI i principi del XVII, ja que la primera
notícia documental que hi ha de la seva existència correspon a l’any 1619.
Església de Sant Pere del
Serrat donava servitud a les bordes del Serrat, situada a l’extrem sud-oest
d’aquestes sobre una roca.
Es tracta d’un edifici, època
barroca, de planta rectangular en el qual a l’exterior no es distingeix l’absis.
Està construïda directament sobre la penya, sense cimentacions.
La coberta és de dos vessants
amb recobriment de llosa.
La façana principal està
orientada al sud-est, perpendicular al carener de la coberta i de cara a la
vall; en ella s’obre la porta d’entrada, rematada per un arc de mig punt i
flanquejada per dues finestres rectangulars amb llinda de fusta i reixes de
ferro. Per sobre la porta hi ha una finestra quadrangular, a l’alçada del cor.
L’aparell és irregular, amb
els murs nord i ponent arrebossats amb calç, destacant un enlluït blanc al
voltant de la porta que dibuixa una creu per sobre la pedra clau.
Als peus, sobresortint de la
façana sud-est s’alça un petit campanar d’espadanya amb obertura de mig punt.
A l'interior es conserva un
retaule dedicat a sant Pere que ha estat datat de final del s. XVI
o principi del XVII.
Vora la riera de Tristaina hi
havia l’antiga farga del Serrat.
L’església de Sant Pere del
Serrat està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Cultural.
Una vegada i mil més Andorra
és fabulosa.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada