dijous, 24 d’octubre de 2013

SANT ESTEVE D'ALINYÀ. FÍGOLS I ALINYÀ. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL.

Alinyà és un poble (79 h. 2009) del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), emplaçat a la dreta del riu de Perles, prop de la seva formació per la confluència dels torrents de Vall-llonga i de l’Alzina, a 958 m d’altitud.

 
El topònim Alinyà és d’origen romà. La parròquia és documentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell del 839, on consta amb la forma Helinniano . El lloc fou conegut posteriorment pel castell d’Alinyà.

El lloc d’Alinyà i la seva església de Sant Esteve s’esmenten en un document del 1036. L’església va ser consagrada pel bisbe Guillem Guifré d’Urgell el 1057, a precs de l’ardiaca Guillem i dels habitants de la parròquia. Formava part del ducat de Cardona, dins la batllia de Solsona, fins a la fi de l’Antic Règim.

Fins el 1716 fou de la vegueria de Cervera, i posteriorment, del corregiment de Cervera. En les muntanyes que envolten Alinyà i Perles s’esdevingueren fets d’armes el 1849, en la guerra dels Matiners. Els carlins, comandats per Borges, atacaren les forces liberals del brigadier Manzano.

En l'heterogènia construcció que avui configura l'església parroquial de Sant Esteve d'Alinyà, res no sembla conservar-se de la primera edificació.

L'església actual està constituïda per una nau i un absis semicircular, el qual s’erigeix damunt d’una roca. El seu aparell, gran i irregular, difereix del dels murs de la nau, que alternen filades de pedres planes amb altres de dimensions més grans, disposició del mur característica de paraments de tradició preromànica. Els murs de la nau són molt potents, de gairebé dos metres de gruix.

La coberta de la nau és de volta de pedra lleugerament apuntada i l’absis cobert amb volta de quart d’esfera.

Quatre són les finestres que il·luminen el temple, totes de doble esqueixada obertes, una a l’absis, dos al mur sud i una al mur de ponent. En destaca l’ornamentació d’arcs en degradació de dos a quatre.

El frontis té adossat un cos d'una casa veïna i, tot i que està molt reformat i restaurat, repeteix el mateix parament que l'absis.

S'hi obre una porta d'arc de mig punt amb quatre arquivoltes en degradació i la finestra esmentada a mitja alçada. També en aquesta façana s’alça el campanar d’espadanya de dos ulls.

Tots els exteriors revelen, amb la sobre posició de panys de mur de parament irregular, el sobre aixecament de l'edifici, que cal relacionar amb la substitució, potser en època gòtica, de la volta, ara apuntada.

A l'interior, aquesta modificació es posa de manifest en la discordança entre la volta ogival i l'arc de mig punt amb què s'obre l'absis.

Altres reformes evidents de l'edifici romànic són la coberta de l'absis, també sobrealçada, i l'espadanya de la façana.

La distribució dels carreus de diferents materials i colors, juntament amb la decoració de les finestres tenen el seu referent en la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell.

Es considera que l’església de Sant Esteve data del segle XII amb algun element de XIII.

L'absis ha estat restaurat (1985), tot suprimint-ne la sagristia adossada.

Sant Esteve d'Alinyà és un monument declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia. M. Rosa Planell Grau.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada