Seguint la pista asfaltada que
des de l’embassament de Sau condueix fins a Rupit, ja a prop d’aquesta darrere
població, trobem l’església de Sant Joan de Fàbregues i com no poden negar el
nostre tarannà la visitàvem.
Molt amablement ens
facilitaven les claus per conèixer-la per dins i encara ens meravellà més la
seva construcció.
Cercant dades etimològiques
trobem dues definicions: del llatí fabrica, ‘edifici, fàbrica’ o d’alfàbrega,
per dissociació de l'article aràbic al-.
Fou la primitiva església
parroquial de l'actual nucli de Rupit, que fins el 1955 fou conegut per Sant
Joan de Fàbregues i tenia la demarcació dins del castell de
Fàbregues.
L'església està situada al sud
de Rupit, arrecerada a l'extrem nord-oest de l'extens Pla de Fàbregues i
penjada a mitja altura sobre el marge esquerre del profund torrent del
Bonegre, que baixa cap al Ter, ara Pantà de Susqueda. Enfront, a
ponent, a l'altra banda del barranc, s'aixequen els alterosos cingles del
Pla Boixer amb el cim de Rocallarga.
Fou la parroquial de Rupit
fins el 1878 moment en què la vila de Rupit ja tenia l'església de Sant Andreu,
potser ara Sant Miquel, i s'independitzà de la Sant Joan, passant de sufragània
a parroquial.
Es troba documentada l'any
968, com el castell i per les característiques arquitectòniques, romànic llombard,
es pot dir que data del segle XI o XII però conserva elements tardans, malgrat
la restauració del 1978, com són el portal de migdia, el cimbori, el campanar i
els arcs torals i abarrocament interiors.
Església de nau única
i tres absis disposats en forma de trèvol, damunt dels quals
s'eleva un cimbori ortogonal amb llanterna.
Els absis són decorats amb arquets i
lesenes llombardes i dents de serra i en cada un d'ells s'hi obra una finestra amb
esqueixada. L’absis major havia estat mutilat per a fer un presbiteri més
ample.
A ponent s'eleva un campanar de secció quadrada , inclòs dins el cos de la nau, i cobert a quatre vessants i amb quatre finestres d'arc de mig punt.
Dos arcs torals restaurats
responen segurament a un reforçament, a causa dels terratrèmols del 1427. Vers
el 1770 s’abarrocà l’interior i es bastí el petit campanar, però totes les
mutilacions dels murs i l’arrebossat desaparegueren arran d’una restauració.
A la banda de migdia hi
ha un portal d'arc de mig punt, amb un altre portal refós i un timpà semicircular
sense esculpir. També s'hi disposen tres finestres d'arc de mig punt, la
central resta tapiada. Per la banda de ponent s'adossa a la rectoria.
A migdia hi ha un clos enjardinat que conserva un antic cementiri amb una porta d'accés que duu la data de 1777. Es conserva la làpida d'un rector de la parròquia, també datada a la segona meitat del segle XVIII.
L'església es construïda en
lleves de pedra sense polir i les obertures són ben escairades, mentre la part
superior del campanar és de pedra tosca i el teulat de ceràmica vidriada.
La rectoria està adossada a la
banda de ponent de l'església parroquial. Es troba assentada sobre el desnivell del
terreny. A la part de llevant, al costat del mur de l'església, hi ha un portal
rectangular, datat, el qual tanca un pati interior.
L'edifici mira vers aquest
sector i es cobert a dues vessants amb el carener perpendicular a llevant i sostingut
per grossos cavalls de fusta de construcció moderna.
A tramuntana hi ha
un portal rectangular a la planta, datat, i al damunt una finestra amb l'espiera tapiada.
A ponent s'hi obre un altre portal de les mateixes característiques i quatre
finestres amb espieres, a ponent les obertures presenten sobrearc. A migdia
s'hi obre un cos de porxos a la planta i al primer pis obertures amb sobrearc.
En aquest indret hi ha restes
d'una altra construcció. Per les característiques constructives s'hi observen
diverses etapes i reformes. ra.
En l’època parroquial havia
arribat a tenir 62 masos. El 1989 hom col·locà una còpia del retaule dels Sants
Joans que el 1503 féu Joan Gascó, l’original de la qual es
troba actualment al Museu Episcopal de Vic. Fou restaurada els anys
setanta del segle XX pels Amics de Rupit i la diputació provincial.
Sant Joan de Fàbregues és un monument protegit i inventariat dins
el Patrimoni Arquitectònic Català.
Festes: Per Sant Joan, el 24
de Juny, s'hi celebra un aplec amb missa i arrossada popular.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada