dilluns, 7 d’octubre del 2013

TORRE DE HOMENATGE CASTELL DE MEROLA. PUIG-REIG. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA.

En la XXV Caminada Popular de l’Ametlla de Merola com en l’anterior de Puig-reig visitàvem la torre de l’homenatge del castell de Merola. Ens impactava com l’única paret restant és mantenia incòlume, dreta i ferma com una senyal al caminant perdut pel bell paratge. Ës runes del castell són a tocar amb l’església nova de Santa Maria de Merola.

 
Fortalesa, documentada des del 983 en l’acta de consagració de l’església monacal de Sant Llorenç prop Bagà. El lloc de Merola és documentat des del segle X. El castell de Merola, situat prop de la zona limítrofes entre el comtat de Berga i de Manresa fou una defensa que protegia el corredor de terres que des del baix Berguedà s’endinsava a les terres més orientals que formaven la marca del comtat de Berga.  

Al segle XI és citada la família dels senyors de Merola, vicaris del Castell de Puig-Reig i protectors del monestir de Sant Pere de la Portella.  

Al segle XII augmentà el seu protagonisme; Bernat de Merola, un dels membres més actius, fou amic de Guillem de Berguedà, el trobador, i s'enfrontà repetidament amb el bisbe de Vic. Probablement fou qui feu construir la torre romànica i la fortalesa.  

Casat amb Berenguera de Joval augmentà considerablement el seu patrimoni amb castells com el D'Olius, Joval i Lavit.  

El seu nét, Bertran de Merola es va vendre el patrimoni familiar a Pere d'Olvan (1225).  

L’any 1309 Sibil·la de Pallars, senyora de Berga, va vendre al rei Jaume II un seguit de castells berguedans, entre els quals havia el de Merola.  

L’any 1363 la reina Elionor va vendre, amb consentiment del seu marit, a Pere Fresc de Berga, la jurisdicció del castell de Merola, fins aleshores associat amb el castell de Blancaflor. 

Resta una torre esberlada de tres plantes, acabada amb merlets. Formava part del castell del mateix nom. Només en resta la paret de tramuntana del fou la torre d'homenatge, una construcció de planta rectangular, gairebé quadrada, formada per tres pisos d'alçada, els dos primers coberts amb volta i el superior amb fusta.  

La torre era coronada amb merlets i s'hi accedia mitjançant dues portes, probablement d'arc de mig punt adovellat.  

L
'aparell força regular i col·locat a filades denota una obra del segle XII. Bona part de l'aparell de la torre i de la fortificació foren aprofitats als segles posteriors per a bastir les masies del terme de Merola.

La torre de homenatge i el castell, simple runam tot plegat, estan catalogades com a Bé Cultural d’Interès Nacional. 

Lluites, glories i penes d’un temps de lluites entre els mateixos comtes i senyors de la terra.
 
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada