dissabte, 5 d’octubre de 2013

SANTA MARIA DE MEROLA. PUIG-REIG. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA.

En la XXV Caminada popular de l’Ametlla de Merola teníem com a punt d’avituallament la nova església parroquial de Santa Maria de Merola.

 
El lloc és a la vall del riu de Merola, un afluent, per la dreta, del Llobregat, que neix vora Casserres de Berguedà i després de fer de termenal de Viver i Serrateix i de Puig-reig, desemboca al seu col·lector, aigua amunt del poble de l'Ametlla de Merola.

 
El diccionari Alcover- Moll ens dóna la següent explicació etimològica: incerta. El nom de Merold ja apareix en l'Acta de consagració de la Seu d'Urgell, però l'origen resta inexplicat (cf. Meyer-Lübke Noms lloch Urg. 27).

Un cop s'abandonà l'antiga església parroquial de Santa Maria (romànica) la nova església parroquial de Sant Maria de Merola fou bastida prop de la torre d'Homenatge de l'antic Castell de Merola i al peu del camí del mateix nom com a lloc més avinent i de fàcil situació.

L'any 1609, Miquel Ferrer i Benet Alsina, terratinents de la parròquia a més d’altres pagesos de la parròquia de Santa Maria, demanaren al Bisbe d'Urgell permís per a construir una nova església a causa del lamentable estat de conservació de l’antiga, també sota l’advocació de Santa Maria.

La primera pedra del nou edifici es va posar el 2 d'agost de 1609 i l'església fou beneïda el 27 de novembre del 1611  pel rector i vicari perpetu de Puig-reig, Francesc Torroella. Es va dedicar a Santa Maria i un dels altars laterals a Sant Joan.

L'obra és un dels pocs exemples d'arquitectura renaixentista de la comarca feta pel mestre d'obres Gabriel Lleonart de Castellterçol, pel preu de 125 lliures.

S'hi va traslladar una talla romànica, perduda durant la Guerra Civil, i les relíquies de Sant Crisantó i Santa Dòria. L'any 1621 s'hi col·locà un retaule de pintura fet per Gabriel Claramunt de Vic (perdut també durant la Guerra Civil) que va cobrar 96 lliures i 4 sous.

La nova església de Santa Maria passà a ser sufragània de Sant Martí de Puig-Reig.  

A començaments del segle XIX fou consolidada.

L’última visita efectuada a la nova església de Merola, l’any 1830 es confirma el seu caràcter parroquial.

 
L’església parroquial de l'àmbit rural és un edifici d'una sola nau, coronada per un absis poligonal i que té adossada a la part de tramuntana, un annex de manera de transsepte, amb l'altar dedicat a Sant Joan.

Al cantó de migdia s'obre la porta i s'aixeca un robust campanar de mides superiors a les proporcions generals de l'edifici. A l'església se li adossà la rectoria, posteriorment abandonada i en un estat lamentable, així com l'entorn general de l'església.

L’església de Santa Maria de Merola és un exemple d’obra popular barroca del segle XVII i està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local.

Un lloc de pau on poques animes hi transiten.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada