dimarts, 1 d’octubre del 2013

SANT JOAN DE BERGÚS. CARDONA. BAGES.

TERRES DEL BAGES

Cercant un proper lloc per ben dinar visitàvem l’església de Sant Joan de Bergús. Vam arribar a Cardona i per la carretera que per l’interior porta al Miracle i ens dirigíem cap a la petita població de Su, quan vam veure de lluny el campanar de l’església que s’aixeca orgullós enmig de la planada.

Bergús és un barri del municipi de Cardona (Bages). És situat a 635 m d’alçada al pla del mateix nom. És agradable veure grans extensions de terreny dedicat a l’agricultura (cereals)

L'església és un monument d'origen romànic, sembla que existia com a cel·la el 889, any que fou donada a Sant Joan de les Abadesses.

El primer esment escrit data del 981. Des de molt antic en depenien masos com la Coma i posteriorment la Garriga, Altemís, Les Torres de Simats, Cal Villó, la Llordella, Centelles, Palau, Odet i Fontelles.
 
L’església s’ajustava al principi a la fàbrica romànica, però les diferents modificacions portades a cap durant el s. XVIII, en feren una adaptació  barroca de l’època. S'anul·la l'absis romànic i s'allargà la nau en direcció a llevant on fou organitzada la façana neoclàssica; dues pilastres decorades amb elements geomètrics sustenten un frontó triangular equilàter on es refugià una petita fornícula coronada per una venera. També s'obrí un òcul per il·luminar l'interior. També sobre alça el campanar.
 
 
Resten alguns vestigis (tros de volta de canó, arcuacions als murs, base del campanar, etc, ) de la construcció medieval de l'església.

A la part de darrera de l’església hi trobem una creu de pedra en molt bon estat.
 
L'església de Sant Joan de Bergús és un monument que forma part del Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la vila de Cardona (Bages). A més està declarada com a Bé Cultural d’Interès  Local, com també la propera torre  i masia Garriga.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

En un sector del pla de Bergús hi ha estacions neolítiques (els clapers d'Altemís, la barraca dels Moixonaires, la Coma de Fontelles, el Mercat de Calaf). La troballa de mosaics, restes ceràmiques vidriades i les restes d'un sepulcre amb tegulae planes a doble vessant fan pensar en l'existència de població en temps de l'ocupació romana.

El barri de Bergús va ser l'escenari previ al setge borbònic que va patir la vila la tardor del 1711 (Setge de Cardona (1711)). Aquí hi van acampar, des dels primers dies de novembre, els soldats francesos, castellans, valons i irlandesos, integrats dins de l'exèrcit de Felip V. Van arribar a superar els 11.000 efectius.

Text i documentació: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada